Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
06/07/2016

Catalina Martínez, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Sant Cugat del Vallès, ha conduït un grup de conversa per a aprenents lingüístics durant aquest curs 2015-2016. Fins fa ben poc ha exercit la docència a la Facultat d’Educació i ha format part del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Els últims tres anys ha estat cap d'estudis del Grau d'Educació Primària i el setembre del 2015 es va jubilar. Fruit d’aquesta devoció,  la Catalina va participar per primera vegada en el Voluntariat per la llengua l’octubre de 2015 i des d’aleshores la seva col·laboració amb el Servei Local de Català ha estat incondicional.

A banda de tenir parelles lingüístiques, doncs, la Catalina ha conduït un parell de grups de conversa que s’han creat amb l'objectiu que els aprenents interactuïn i mantinguin una conversa plenament en català en un espai grupal, a diferència de les parelles lingüístiques, en què la conversa és entre dues persones.

El primer semestre del curs les sessions de conversa es van fer en una sala del Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat col·laboradora del VxL. El grup es reunia dos dies a la setmana durant una hora cada dia. Bàsicament en aquestes sessions es comentava qualsevol cosa que podia ser objecte de debat que, ben ràpidament, es convertia en una entretinguda tertúlia. Ja al final del semestre vam fer l'opció de comprar el llibre de La Marató del 2015 i se centraven en el comentari de les lectures: sentit del conte, mots que no s'acabaven d'entendre, etc.

El darrer semestre del curs, les sessions s'han fet en una sala del Servei Local de Català i només un dia de la setmana, però durant una hora i mitja. D'aquesta manera s'ha ampliat el temps i s'hi ha afegit una altra activitat que ha resultat molt profitosa: la lectura en veu alta. Aquesta activitat ha estat molt ben valorada pels aprenents, s'han sentit molt motivats perquè poques vegades havien tingut l'oportunitat de llegir i aprendre d'aquesta lectura. S'ha treballat la fonètica, l'entonació, el lèxic, el sentit de la puntuació, etc. Tot un devessall de comentaris a partir d'una activitat que sembla senzilla, però que no ho és tant com sembla. El grup ha estat format per 5 aprenents en el primer semestres i 4 en el segon.

La valoració del grup, tant per part de la voluntària com dels aprenents que hi assistien, és molt positiva. Per tot això, doncs, el grup de conversa tindrà continuïtat durant el curs que començarà a l’octubre.

Moltes gràcies, Catalina, per la teva col·laboració i implicació en el programa i ajudar-nos en la promoció de l’ús oral i real del català a Sant Cugat.

Lídia Ponsatí, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
06/07/2016
,

Nosaltres som la Cinthia Reyes i l’Alba Roca i aquest any hem participat al Voluntariat per la Llengua. Podríem definir la nostra experiència amb moltes paraules diferents ja que creiem que participar en aquest programa que ofereix el Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès (del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3) ens ha aportat moltes coses. Tot i així, creiem que una paraula que pot resumir la nostra experiència és ENRIQUIMENT.

ENRIQUIMENT, per què? Doncs per molts motius diferents: perquè per a les dues ha estat un enriquiment personal ja que hem pogut aprendre molt sobre el català i també sobre dues cultures diferents (catalana i peruana) així com també ens hem pogut conèixer mútuament.

Jo, l’Alba, he estat la voluntària per la llengua. Estic molt contenta d’haver participat com a voluntària perquè per a mi ha estat una experiència molt bonica. He pogut conèixer una molt bona persona, una noia amb qui poder parlar, riure, cantar, confiar...  A més, he pogut aprendre i conèixer de molt a prop la seva cultura ja que m’ha ensenyat a cuinar plats típics del seu país, el Perú, i a fer  pastissos. Me n’ha explicat moltes coses sobre la fauna, la natura en general, i llocs preciosos, entre d’altres. Alhora li he pogut explicar una mica com és la cultura catalana i el meu poble, Olot, on espero amb moltes ganes que un dia pugui venir i així pugui conèixer del nostre menjar, dels nostres costums i d’alguns dels nostres preciosos paisatges.

Jo, la Cinthia, us dic que aquesta experiència és una de les millors coses que he fet des de la meva arribada a Catalunya. perquè he conegut una noia molt maca que m'ha ensenyat que no tota la gent és igual i que no és bo prejutjar. He après no només l'idioma sinó també la calidesa de la gent i per a mostra ha set més que una voluntària, l’Alba s'ha convertit en tan poc temps en part de la meva família.

Per tant, recomanem i animem a tothom a participar en el Voluntariat per la llengua, ja sigui com a aprenent o voluntari, perquè creiem que és una oportunitat per als aprenents de poder parlar el català i poder aprendre molt sobre aquesta llengua i la cultura catalana i, per als voluntaris,  és una experiència molt gran per poder conèixer diferents cultures, així com també poder conèixer magnífiques persones.

Gràcies a la Núria Tarridas per posar-nos en contacte i al Servei de Local de Català de Cerdanyola per dur a terme aquest magnífic programa!

Alba Roca, voluntària de 21 anys d’Olot que estudia a la UAB i que aprofita les seves estones lliures per fer de parella lingüística de la Cinthia Reyes, aprenenta de 31 anys nascuda al Perú que fa uns anys que viu aquí i que aquest juny ha acabat el nivell bàsic 3 de català dels cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/07/2016

La Glòria i el Frank són una parella lingüística ben curiosa. Es van conèixer perquè formen part de la coral Cor Obert, un grup de cantaires integrat per participants del Voluntariat per la llengua (VxL) i alumnes dels cursos de català del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat. Es veien cada dilluns i compartien música i rialles. Entre cançó i cançó van anar creant amistat i van decidir que podien ser parella lingüística. Tant l’un com l’altre havien participat en el programa en darreres ocasions i sabien que la bona entesa amb la parella lingüística és essencial per fer l’activitat.  

- Vam decidir ser parella lingüística perquè ens havíem conegut a la coral i vèiem que encaixàvem.

Els agrada molt la coral perquè la Rosa Maria, la directora, a part de música els ensenya curiositats sobre la cultura catalana, l’origen de les melodies i fins i tot amplien el vocabulari amb termes específics que apareixen a les cançons que aprenen.

El Frank vol continuar estudiant català, fins ara ha arribat al nivell intermedi 3, però d’una manera més informal i creu que el VxL és una bona activitat per fer-ho. També voldria fer de voluntari i ajudar altres persones que han passat per la mateixa experiència que ell, però considera que encara n’ha d’aprendre molt i, de moment, vol seguir quedant amb la Glòria per fer conversa.

- Jo sóc de Conca i vaig arribar a Catalunya el 2008. Fa temps que aprenc català, però amb la coral puc millorar la pronunciació i aprendre paraules noves.

-Fins i tot jo mateixa, que sóc catalana –afirma la Glòria-, aprenc expressions que no coneixia. A més, en ho passem molt bé, hem fet noves amistats i hi ha molt bon ambient!  

Comparteixen l’interès per la música juntament amb la resta de cantaires que formen part de la coral i a banda un cop a la setmana queden per fer conversa. Em comenten que els agrada conèixer Manresa, que és una ciutat que amaga molta història i que fins i tots el mateixos manresans desconeixen. Les seves trobades són a qualsevol lloc de la ciutat: han visitat la cova de sant Ignasi, el parc de Puigterrà, l’Espai 1522 i el parc de l’Agulla. Em diuen una llista llarga de llocs que els queden per veure i que no tenen intenció de deixar-se perdre. També tenen temps de seure i acabar l’estona de conversa en alguna terrassa, ara que fa bon temps, o comentar la propera actuació de la coral.

El mes de maig van actuar a la festa de cloenda dels cursos de català per adults del CNL Montserrat, a l’Orfeonada de Manresa i al juny ho van fer a Sabadell, juntament amb la coral Fa x Mi, la coral del CNL Sabadell que permet que els participants aprenguin català a partir de la interpretació de cançons. Uns i altres van oferir el seu repertori, compost per cançons tradicionals i d'altres que ja són veritables himnes del pop català, per acabar cantant tots plegats, públic inclòs, la cançó Junts.

Ara, ja preparen el repertori de cançons de proper curs, en què tenen previst ampliar l’actual que inclou cançons de tota mena, des de la tradicional havanera com El meu avi o d’altres del pop català com Boig per tu. Deixaran passar l’estiu i al setembre reprendran les activitats de la coral i del Voluntariat per la llengua.

Alba Llobet, dinamitzadora del VxL del CNL Montserrat   

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/06/2016

El mes passat vam celebrar la cloenda de la 22a edició del Voluntariat per la llengua, juntament amb el final dels cursos de català i de totes les activitats que es fan al municipi entorn de l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalanes.

A Parets, el VxL es fa des de l’any 2005 (ja fa 11 anys!). Durant tot aquest temps, hi han passat uns 70 voluntaris i un centenar d’aprenents, amb els quals s’han arribat a formar unes 300 parelles, i, a més, s’ha comptat amb el suport 77 establiments col·laboradors i 16 entitats.

Si faig memòria d’algunes de les parelles que hi ha hagut, cada cas és únic i especial. Penso en el Joan, electricista de Parets, que fa uns quatre anys va començar com a alumne de català i, de seguida, es va fer voluntari per ajudar els companys de curs que tenien dificultats en l’expressió oral a millorar-ne la fluïdesa per poder superar el nivell C1. Es va fer càrrec d’un grup de tres aprenentes: la Resu, la María Rosa i la Patri. Un cop acabat el curs, va voler continuar fent de voluntari i, coses de la vida, va formar parella amb el Mamadou, un jove del Senegal que fa uns nou anys que és a Catalunya, i que justament s’estava obrint camí en el món de la construcció i l’electricitat. Ara, a través de les trobades lingüístiques, el Joan ensenya al seu aprenent, el Mamadou, l’ofici d’electricista.

També hi ha la Teresa, la dona del Joan i exparella lingüística del Mamadou, sempre disposada a acollir un aprenent o aprenenta: el Kemokho, el mateix Mamadou al principi i ara la María, una dona d’origen andalús que fa anys que és aquí, però que té molta vergonya de parlar català en públic...

La Pilar és una altra de les voluntàries històriques i compromeses. Forma parella amb la Lisi, una noia que va venir fa uns quants anys de l’Argentina i que el setembre ja farà el Suficiència 2, i amb en Vicente, amb qui comparteix el gust per la poesia. O la Maria, voluntària sempre disposada i amatent. Va començar amb la Mari Carmen, però ben aviat s’hi va afegir el José Ignacio, la Natalia i la Petri.

Podríem parlar de moltes parelles més, cadascuna amb la seva història: la Neus, que ha començat aquest curs, amb l’Olga Lucía; la Rosa i la M. Carmen; l’Anna Maria i la María; la Teresa i la Josefina; la Carme i la M. Luisa; el Joel amb la Delmi i la Natalia... Però no voldria acabar aquest repàs sense esmentar la Carme i la Teresa, dues dones que van començar com a voluntàries lingüístiques i que han acabat conduint el Club de lectura fàcil que s’organitza conjuntament amb la Biblioteca Can Rajoler de Parets. Un gran agraïment, doncs, a totes les persones que, amb la seva dedicació i il·lusió, fan possible el VxL al municipi.

Roser Tintó, tècnica de l’Oficina de Català de Parets, del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/06/2016

ENS AGRADA LA LLENGUA: Aquest és el nom del grup de whatsApp que ens identifica i també la raó de les nostres trobades. Nosaltres, en comptes d’una parella (voluntària i aprenenta), som un quartet, dues voluntàries i dues aprenentes.

La Carmen i la seva aprenenta, la Luisa, es reuneixen mitja hora abans que l'Emilia i jo, l’Ana Mari, voluntària de l’Emilia. La raó és que la Luisa té moltes ganes de parlar en català i vol una mica més de temps de la seva voluntària. Després ens hi afegim l'Emilia i jo, i parlem totes juntes fent un cafetó en una cafeteria al centre de Reus, que és establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua, en el qual ens sentim molt còmodes perquè es crea un ambient distès i acollidor que afavoreix la conversa.

El nostre grup és molt heterogeni, perquè cap de nosaltres no és nascuda a Catalunya, però ens sentim catalanes d'adopció.

La Carmen va néixer a Almeria, però va arribar a Reus de ben petita; és casada amb un català i viu en un poble petit, per la qual cosa, quan parla, usa unes expressions úniques i molt enriquidores per a les nostres aprenentes, que sovint se sorprenen de la peculiaritat de la seva parla.

La Luisa, la seva aprenenta, és portuguesa i fa vuit anys que viu a Tarragona, però el seu entorn no l’ajuda gaire a parlar en català perquè és pràcticament tot de parla portuguesa, tot i que els seus fills parlen tan bé el castellà com el català.

La raó per la qual la Luisa fa el voluntariat lingüístic a Reus i no a Tarragona és per motius de feina, hi treballa i, quan plega, li és més còmode quedar-se una estona més a Reus per xerrar de temes molt quotidians amb les seves tres confidents.

Jo sóc nascuda a Sevilla, i vaig començar la meva participació en el Voluntariat per la llengua essent l’aprenenta de la Carmen, però, a poc a poc vaig anar guanyant seguretat i fluïdesa parlant en català i ara ja sóc una voluntària de ple dret.

L'Emilia és de Còrdova i el seu entorn és castellanoparlant. Per això les nostres trobades li serveixen per practicar la  llengua i adonar-se que pot parlar en català en qualsevol altre interlocutor, si s’ho proposa.

Les nostres converses són molt  variades, ja que no portem res preparat, i són una molt bona excusa per conèixer-nos millor i reforçar l’amistat que ens ha anat unint cada setmana. Parlem de tot d’una manera improvisada i desacomplexada —fins i tot en alguna ocasió hem repassat el guió d'una obra de teatre en què hem actuat la Carmen, l’Emilia i jo—. En una ocasió, una de les nostres aprenentes va demanar al cambrer una tovallola en comptes d'un tovalló, una anècdota que segur que poden explicar molts dels nostres aprenents.

Ana María Muñoz, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Reus (Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura), que té com a aprenenta l'Emília Rodríguez. Les dues es troben habitualment amb la parella lingüística formada per la Carmen Rodríguez (voluntària) i la Maria Luisa Figueiredo (aprenenta).
   

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/06/2016

Les sessions de conversa en català del Voluntariat per la llengua al Centre Penitenciari Lledoners s’han acabat i el Diego, un dels aprenents d’aquesta edició, vol donar les gràcies a l’equip de voluntaris lingüístics que les han fetes possible. Aquest és el text d’agraïment que ens ha fet arribar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat:

La participació dels voluntaris de parelles lingüístiques ha estat motivadora, entretinguda i divertida per a nosaltres els aprenents. Els voluntaris han aconseguit establir una relació de respecte i amistat amb nosaltres, i alhora hem estat molt interessats a participar i practicar la llengua catalana.

A través de les xerrades de cada setmana, hem pogut conèixer una mica de la cultura d'altres països, així com també, els valors de respecte i entreteniment que poden ser aconseguits, independentment del lloc on som.

L'únic que hem de fer és estar agraïts a tots els voluntaris per tot l'interès i entusiasme dipositat per part de cadascun, ja que vénen al centre penitenciari cada setmana a promoure la interacció i les bones pràctiques de la llengua catalana. Més enllà de tot això, també han aportat diversió i coneixement.

A les sessions de conversa, quan ens reuníem i començàvem a parlar, els voluntaris ens ajudaven a oblidar-nos de la presó i ens transportaven fora d'aquesta realitat, ens proporcionaven una sensació de felicitat, com si fóssim al carrer xerrant amb els amics. Les xerrades eren en català i això feia que treballéssim l’idioma i el practiquéssim de manera divertida i entretinguda.

El meu voluntari, el Gabriel, arribava cada setmana amb un somriure a la cara. Venia amb ganes d'ensenyar i al mateix temps d'aprendre sobre els nostres països i les nostres cultures. Ha establert una relació d'igualtat i ha aportat valors per ambdues parts.

Hem d'estar eternament agraïts a tots els voluntaris, per aquests petits instants de rialles i aprenentatge, farcits de sentiments càlids que ens han portat fora d'aquesta realitat.

Gràcies per tot. Que Déu els il·lumini sempre.

Diego, aprenent de la vuitena edició del VxL del CNL Montserrat al Centre Penitenciari Lledoners

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/06/2016

La diversitat funcional és un dels àmbits en què el Voluntariat per la llengua fa parelles lingüístiques i una de les entitats amb què col·labora en aquest sentit és el Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) de Rubí, especialitzat en la rehabilitació psicosocial i reinserció comunitària de persones que pateixen un trastorn mental greu i són ateses en els serveis de salut mental ambulatoris del territori.

Aquesta és una entrevista amb la Roser Massana, terapeuta ocupacional i interlocutora de l'SRC, amb qui el Servei Local de Català (SLC) de Rubí ha organitzat un taller de lectura fàcil i conversa en català en què participen usuaris de l'SRC, bona part dels quals han format parella lingüística com a aprenents del VxL Rubí.

  • Com va anar l’assistència al grup de lectura?

L’assistència va anar bé, els usuaris van assistir com a mínim igual que en un altre grup del Servei. Fins i tot, i sense haver fet un estudi en profunditat, podria ser que hi haguessin assistit més. Sovint quan ve una persona de fora del Servei el grau de compromís augmenta i l’assistència és més regular.

  • Dinàmica de les sessions?

La dinàmica de les sessions va ser molt bona, facilita la conversa el fet de tenir un tema concret per parlar i també facilita que s’aprengui vocabulari d’un entorn concret. Per altra banda, el fet d’haver de llegir condicionava a alguna persona ja que, per diversos motius, llegir en veu alta no és una tasca fàcil per a tothom.

  • Com enllaça el Voluntariat per la llengua amb la ideologia –missió– del Centre?

Hi enllaça a la perfecció. El Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) té com a objectius la recuperació dels usuaris que hi assisteixen afavorint la integració social amb la màxima qualitat de vida. Per tant, l’experiència amb el Voluntariat per la llengua compleix tots els objectius citats perquè ha afavorit la integració a la comunitat des del propi desig dels usuaris. Els professionals del Servei de Local de Català de Rubí, i especialment el coordinador del Voluntariat per la Llengua s’han esforçat per desplaçar-se a l'SRC i aquest fet ha permès que persones interessades en millorar el seu català hagin acceptat participar-hi a través del grup de conversa, aspecte que no s’estava donant sense que l'SLC de Rubí es desplacés físicament a la seu del SRC.

Un cop iniciat el grup s’han pogut crear fins a cinc parelles lingüístiques d’un grup d’uns deu usuaris, qüestió que suposa un èxit molt important. Un èxit de superació per part dels usuaris que accedeixen a la comunitat i hi participen de manera activa.

  • Esteu satisfetes de les parelles lingüístiques que es van crear arran de la participació al grup de lectura fàcil?

Sí, molt. Hi va haver molts usuaris que van decidir-se a crear una parella lingüística.

  • Com han valorat els usuaris del Centre la seva partipació? I vosaltres, com valoreu la seva implicació?

La valoració és molt positiva tant per part dels professionals com per part dels usuaris. Cadascú, referint-nos als usuaris, té la seva vivència, la seva particular que va lligada a la seva història personal i és complicat descriure de quina manera ha sigut positiva la participació en aquesta experiència per a ells, és difícil treure unes conclusions generals però el que sí que es pot afirmar és que tots n’han parlat molt positivament.

Per part dels professionals pensem que seguir amb la relació entre l'SLC de Rubí  i l'SRC pot seguir afavorint els objectius d’ambdós serveis. Per un cantó, per l’aproximació que es fa amb  la comunitat i pel facilitador que suposa que l'SLC vingui físicament a l'SRC apropant el català a les persones usuàries del Servei que precisin d’aquest suport, fet que després, en més d’un es tradueix en una aproximació a la seu de l'SLC i en una major participació comunitària a través de les cites amb els voluntaris per la llengua.

  • Heu detectat algun canvi pel que fa als hàbits / les actituds lingüístiques dels participants?

Sí, molt. El primer gran canvi va ser que aquest grup de persones s’animessin a participar del grup de conversa en català, això ja suposava un repte en si mateix. En segon lloc, amb la gran quantitat de parelles lingüístiques que han sorgit també es pot considerar un canvi d’hàbit molt important. El fet de generalitzar la qüestió de la utilització del català, possiblement requereixi de més temps però la intenció de les persones que han participat del programa és agilitzar la utilització d’aquesta llengua i aquest és un objectiu molt important a molts nivells. Un èxit rotund.

Isaac Aguareles, dinamitzador del VxL de l'SLC de Rubí, del Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/05/2016

El meu contacte amb la llengua catalana va tenir lloc quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya, l'agost de l'any 2000, procedent del Marroc.

De fet, recordo molt bé que la primera paraula que vaig sentir era: "adéu-siau". L'entonació i la fonètica eren semblants al francès.

Com que tenia la intenció d'instal·lar-me i treballar a Barcelona, vaig decidir aprendre l'idioma. La primera etapa del meu aprenentatge va desenvolupar-se de manera autodidacta. El procés era una mica lent, perquè no podia dedicar-hi gaire temps, només els caps de setmana. Aquesta situació va durar des del 2000 fins al 2012, període en què vaig perfeccionar bastant la llengua parlada.

Sempre tenia el desig d'estudiar el català per parlar-lo i escriure'l bé. Vaig aprofitar que m'havia quedat a l'atur i vaig anar al casal del meu barri, a Terrassa, per fer una mica de reciclatge i valorar el meu nivell de l'idioma. Gràcies a la meva professora del casal que, a banda de fer-me classes, passàvem estones fent conversa dins del programa Voluntariat per la Llengua (VxL), vaig fer grans progressos. Això em fa pensar que havia pres la decisió correcta. Tot plegat em va animar a continuar estudiant i vaig matricular-me al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Les classes al CPNL són realment molt professionals, tant a nivell pedagògic com tècnic.

A més, vaig tornar a enganxar-me al VxL, qui ens brinda fer diverses visites culturals pràcticament cada mes, que són un afegitó agradable que afavoreix la integració de l'idioma. De fet, qualsevol alumne, sigui quin sigui el seu origen, pot adaptar-se amb tota facilitat a les classes i gaudir de l'ambient agradable entre estudiants i professorat.

Ara estic a nivell Suficiència 3, i la veritat és que el meu nivell d'idioma ha evolucionat molt; de primer, per les classes que rebo del CPNL i segonament per l'ajuda del VxL.

El voluntari és la persona que té el català com a llengua vehicular en la seva vida quotidiana i que s'ofereix per ajudar els alumnes del CPNL a parlar bé el català i evitar els errors que normalment un aprenent d'un idioma acostuma a fer. De fet, el voluntari dedica una hora del seu temps lliure cada setmana, per poder ajudar els alumnes. D'aquesta relació del VxL, moltes vegades neix una amistat i un intercanvi cultural molt interessant. Per aquest motiu, animo a tothom qui vulgui conèixer altres cultures i que vulgui promocionar el català com a llengua d'ús corrent, perquè col·labori en aquest programa de les parelles lingüístiques.

Saad Nouinou, aprenent del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/05/2016

Cada divendres ens  trobem al costat del Museu de Badalona, a partir de les 11 h, per practicar el català durant una hora més o menys.

Segons la necessitat que tinguem, anem a la plaça vella a comprar alguna cosa i així faig pràctiques i aprenc nou vocabulari. Potser passem per la peixateria, o anem a l´agència de viatges a programar una sortida.

Durant tota aquesta temporada hem visitat diverses exposicions del museu i de l’Edifici del Carme.

Hem aprofitat les festes locals per trobar-nos i gaudir de la nostra amistat.

Jo, l’Arlette, com a aprenenta, puc confirmar que aquestes trobades han sigut molt profitoses i m´han enriquit: he conegut costums i he adquirit coneixements del país.

I jo, la  Carme, com a voluntària, he trobat en l´Arlette una gran amiga i una persona que té molt d´interès a conèixer la nostra cultura.

Estem totalment d´acord totes dues d´animar a tothom perquè provin aquesta experiència tan enriquidora.

Arlette Téphaine (aprenenta nascuda a Àlgeria) i Carme Serra (voluntària), parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/05/2016

Gràcies a la col·laboració entre les direccions generals de Política Lingüística i d’Afers religiosos, el programa Voluntariat per la llengua forma des del 2014 parelles lingüístiques entre persones de diferents religions en l’àmbit de la diversitat religiosa, ja que això pot dur-los a un coneixement mutu de les diferents tradicions i cultures religioses i, per tant, és un aspecte més que enriqueix les seves trobades per parlar en català.

Una d’aquestes parelles, que es va trobar del febrer al juny de 2015 a Salt, és la constituïda pel mossèn i rector de la parròquia de Sant Cugat, Fèlix Mosoll, i l’imam El Mokhar.

Compartim amb vosaltres l’entrevista que se’ls va fer sobre l’experiència, inclosa en aquest vídeo.

  • Què t’ha semblat  aquesta experiència?

Fèlix Mosoll (voluntari):  Jo penso que, vaja n’estic convençut, que això val la pena ampliar-ho. El fet de ser diàleg diguem-ne interreligiós i de parelles lingüístiques, és clar, és un cosa conjunta que a mi, almenys, i a en Mokhar ens ha ajudat moltíssim.

Per una banda, veure com ell va progressant amb l’expressió lingüística del català (que, és clar, no és fàcil) però de mica en mica ell ha anat progressant.  I, per altra banda, el coneixement personal, de la seva religió, de la religió musulmana, la religió sufí, que jo coneixia pels llibres però, és clar, a l’hora de la veritat quan tens l’experiència això t’omple molt més.

El Mokhar (aprenent): M’agrada això. Positiu.

  • Què t’ha sorprès de la teva parella?

Fèlix: Normalment, i ho sabem molt bé, només es valora allò que es coneix. Veiem que hi ha molt de prejudicis amb els nouvinguts i no només, diguem-ne, amb la cosa cultural sinó també amb la cosa religiosa.

El fet de conèixer una mica més la cultura i la religió musulmana en aquest cas, també sufí, això m’ha ajudat a entendre molt més, també, la manera de ser de les persones.

Això ajuda a veure que si tu ets diferent a mi, quina sort!, perquè ens podem complementar. És clar, en la taula de diàleg interreligiós d’això n’hem parlat moltes vegades, però el fet de fer-ho en català i de fer-ho, doncs, en aquest sentit d’anar integrant cultures diferents, com són la cultura del Marroc, en aquest cas, la islàmica i la cultura nostra, això no només enriqueix  sinó que ajuda a la convivència, a la bona relació.

  • Recomanaries formar part del programa del VxL?

Fèlix: A partir de la meva experiència, sens dubte! Sens dubte, perquè, és clar, el que jo he après, però també el què dèiem, no? És clar, quan es coneix una cultura, quan es coneix una persona, es valora molt més!

Jo recomanaria que aquestes persones que tenen una mica de prejudicis amb els nouvinguts coneguessin al nouvingut. I si és amb la llengua en català, encara millor, no?

El Mokhar: Aprendre català, la llengua, conèixer la cultura... és molt bo, molt bo.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!