Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
30/01/2017

En primer lloc, vull comentar que estic admirada i agraïda que hi hagi gent que estigui disposada a donar el seu temps i atenció perquè la resta aprenguem una mica de català. Això és el que entenc com a pro solidaritat i suport.

La raó per la que m’he apuntat al programa és perquè estic avergonyida que després de quaranta anys vivint a Catalunya, per motius diversos, encara parlo molt malament en català. No tinc fluïdesa i em falta força vocabulari. Per això he pensat que ja és hora de fer alguna cosa més (havia fet classes de català fa molts anys, però no tinc gaires ocasions de parlar català en la meva vida quotidiana). De vegades he de parlar en públic i no sóc capaç de fer-ho en català. És per això que voldria, sobretot, augmentar la meva fluïdesa. Poder parlar una estona amb una persona amable de qualsevol tema espero que m’ajudi.

Miren Etxezarreta, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/01/2017

L’Oficina de Català va iniciar el mes de novembre la 25a edició del Voluntariat per la llengua. Es van formar un total de 10 parelles, amb la col·laboració  d’antics i nous participants.  Durant la sessió de presentació, vam recollir diverses experiències i els aprenents van destacar la importància per poder practicar català com a reforç dels seus estudis.

En César, voluntari des de fa 6 edicions, va explicar la seva experiència lingüística, cultural i d’amistat durant les hores de conversa amb els seus antics aprenents.

La Pam ja porta 3 edicions d’aprenenta i va remarcar que gràcies a les trobades havia perdut la vergonya d’expressar-se en català.

En Màrius porta des del 2009 fent de voluntari i aquest hivern té més d’una aprenenta perquè creu que així es perd la vergonya més fàcilment.

La Rebecca i l’Stella participen per primer cop com a aprenentes.

La Magda i  l’Stefania es troben un dia a la setmana per parlar de diversos temes que els interessen a tots dues, com ara els esports, els transports, el menjar...; la voluntària l’anima a parlar i a compartir vivències i opinions i  l’aprenenta, entusiasmada, busca nous temes per tractar a les trobades següents.

En Jaume i en Gustavo van tria parlar en català a partir de la lectura d’un fragment de l’article L’arròs del dijous de Ramon Solsona del tercer quadern de la col·lecció Parlem tu i jo.

A partir d’aquesta edició voluntaris i aprenents poden recórrer Sant Celoni seguint la ruta autoguiada pel centre de la vila, que els mostrarà 12 punts d’interès històric i cultural en diferents indrets del municipi i els permetrà fer un agradable passejada. Aquests punts es troben marcats sobre el terreny amb un petit peu que conté una breu descripció, una indicació per accedir al punt següent  i un codi QR, que permet la descàrrega per a dispositius mòbils d’una completa descripció en àudio.

Neus Farré, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Sant Celoni (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/12/2016

Al Voluntariat per la llengua ens agrada conèixer les persones que en formen part. Per això, avui entrevistem en Joan Antoni Altimira, un voluntari veterà de Canovelles. Ha participat en 13 edicions del programa i ha ajudat a millorar el seu nivell de català a la Montse, l'Alvaro, l'Ana, la Júlia, la Clara i la Laura. I ara fa parella amb en Walter, un noi del Perú que xerra força bé. Viu a Granollers des de fa molts anys, tot i que és de Barcelona, d’Horta- Guinardó.

  • Sobre el programa:

Què et va fer decidir a participar al programa del VxL quan t’hi vas inscriure per primer cop?

I què t’aporta, que vulguis continuar a cada edició?

Em vaig inscriure en el programa després d’haver fet el curs per tenir el nivell C i amb la voluntat d’ajudar a fer veure als alumnes que parlar en català no és gens complicat i, a sobre, és molt útil per desenvolupar una vida normal a la feina i a tot arreu. Els alumnes m’ho posen molt fàcil i mentre pugui no em puc negar a participar-hi; els autèntics voluntaris per la llengua són ells.

  • Sobre les parelles que has tingut:

Les recordes a totes?

Sí, algun cop he de pensar per recordar el nom, però sí.

Amb qui tornaries a quedar?

Amb tothom que vulgui

Mantens el contacte amb algú?

Alguna vegada per Whatsapp, però poc.

Com és la relació durant les trobades? Cordial, distesa, seriosa tipus “classe”...

Clarament distesa. Jo no ensenyo ni faig classes a ningú, per això ja hi ha el professorat. Em limito a fer alguna correcció si m’ho demanen i a acabar o començar alguna frase per facilitar la fluïdesa en la conversa. És interessant veure com es pot tornar de curta una hora quan es pot parlar desacomplexadament, sense por a l’examen Jo recomano mirar el rellotge, encara que no quedi bé, ja que es pot fer tard.

Com és la teva parella actual, com és en Walter?

Té moltes ganes d’agafar el ritme i fa un esforç molt àgil navegant entre verbs i pronoms. Quantes més hores de conversa acumuli, també fora del voluntariat i durant la seva vida habitual, més fàcilment xerrarà.

  • Sobre les sessions:

On aneu?

Això en funció de l’època de l’any i de l’hora de la trobada. Va tan bé una taula amb cadires i una beguda com passejar tranquil·lament i comentar la jugada.

De què parleu?

Pràcticament de tot, com amb els companys de feina; no és gaire diferent.

Proposes tu els temes o van sorgint sobre la marxa?

Sempre hi ha algun tema fàcil d’abordar. Es pot preguntar sobre com ha anat el dia,  sobre què tens pensat dinar el diumenge o comentar alguna notícia d’actualitat. També va bé parlar d’algun programa de televisió o ràdio en català, funciona.

Feu servir el material que us donem a l’inici de les trobades?

No, no l’hem fet servir.

A cada sessió pacteu el tema de la propera? Poses “deures” (mirar algun programa de TV o llegir algun text per comentar)?

Doncs tampoc, i això que és una bona idea.

Sempre quedeu els mateixos dies a les mateixes hores?

Generalment sí.

  • Sobre el carnet

Coneixes els avantatges del carnet del VxL? L’has fet servir algun cop?

Sí, l’he fet servir alguna vegada. No penso gaire a buscar els avantatges a la web, ho hauria de fer més sovint.

  • Per acabar...

T’ha passat alguna anècdota curiosa o divertida? Jo recordo que una foto teva dalt d’un tamboret, amb l’Alicia, va passar a formar part de l’exposició dels 10 anys del VxL i va voltar per tot Catalunya! Hi ha alguna altra cosa que ens vulguis explicar?

No sorgeixen gaires anècdotes durant les trobades, però riem i ens alegrem la tarda moltes vegades.

Cristina Puig, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
04/11/2016

En Víctor es va apuntar al Voluntariat per la llengua com a voluntari quan va conèixer el programa a través de l'AMPA de l'escola Les Palmeres, a Santa Coloma de Gramenet. Fer parelles lingüístiques entre els pares i les mares de l'escola li va semblar molt bona idea perquè així es coneixerien mentre parlaven català.

L'aprenenta d'en Víctor és una persona amb moltes ganes d'aprendre. És advocada i en el seu context professional, el món de la justícia, encara es parla força el castellà i això no l'ajuda. Per a en Víctor, la clau perquè els aprenents aprenguin català és la quotidianitat, és a dir, cal que el puguin parlar normalment en la majoria dels àmbits en els que es mouen. Fins que el català no assoleixi una quotidianitat a les seves vides, serà molt difícil que el parlin fluidament.   

A l'escola dels seus fills, encara que els nens parlin català a casa i a classe, quan juguen al pati ho fan en castellà. En Víctor creu que és perquè és una llengua molt dominant i pensa que l'única cosa que es pot fer és donar exemple i que els nens vegin que els pares sempre parlen en català.

Pel que fa a Santa Coloma de Gramenet en Víctor ho té molt clar: ell sempre diu la primera paraula en català. Aleshores, si el seu interlocutor li diu que no l'entén, canvia, però la majoria de vegades la gent el pot entendre. De vegades li ha passat que s'ha relacionat amb pares de l'escola en català, i després se n'han adonat que ja es coneixien de feia molts anys i que en aquella època sempre s'havien parlat en castellà. Ara el fa molt content que s'hagin retrobat parlant en català.

Alexandra Sans, coordinadora de dinamització del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
21/10/2016

A la Garriga tenim, entre moltes de les parelles lingüístiques que s’hi han format, un tàndem ben singular format per l’aprenent Antonio i el voluntari Josep Maria.

L’Antonio Lozano i en Josep Maria Miserachs, després de viatjar molt per feina, de conèixer gent, comunitats, països i formes de viure durant anys..., decideixen establir-se a la Garriga, un poble tranquil, artístic, termal i cultural de més de quinze mil habitants del Vallès Oriental.

L’Antonio és un aprenent lingüístic de Ciudad Real que, com a tècnic electricista industrial, ha conegut gran part de la península ibèrica; aquest gran coneixedor de les línies d’alta tensió ha hagut de passar moltes hores fora de casa, on de vegades només hi anava a dormir.

En Josep Maria, un voluntari lingüístic sabadellenc jubilat, ha estat treballant en més d’una vintena d’empreses i ha passat per diferents càrrecs: va començar com a administratiu i ha anat ascendint fins a ser director de la seva empresa. Ha viatjat per diferents països, com Romania o Kuwait, entre d’altres, fins que ha arribat a la Garriga, on ha aturat l’estrès laboral que tenia.

Tant l’un com l’altre començaren a estudiar català fa uns anys. Mentre que en Josep Maria assolí el nivell C1 de català, l’Antonio encara continua estudiant per aconseguir més fluïdesa a l’hora de parlar en català. I és a través d’en Josep Maria que va agafant confiança a l’hora de conversar i dir la seva en la nostra llengua.

Ambdós formen un tàndem de llengua i cultura. Passar una estona amb ells és interessant, enriquidor i, fins i tot, aconsellable, perquè parlen de tot, sense parar. Tant poden explicar la seva infància, com la feina, la jubilació, opinar sobre política (cada un és d’un partit), sobre esport (són seguidors d’equips diferents)..., fins arribar a compartir activitats plegats: un convida l’altre a conèixer la seva colla d’amics, l’altre el porta a les sortides de cap de setmana, a jugar partits de futbol, a compartir fantàstics esmorzars de forquilla i després a anar al gimnàs a cremar tots els greixos adquirits en un sol matí...

L’Antonio i en Josep Maria es troben en un moment de la seva vida que el que els interessa és poder gaudir del moment, no tenen pressa, ja han fet gran part de la feina i ara només volen aprofitar els bons moments del dia a dia. Són admirables. Jo de gran vull ser com ells!

Susanna Corcho, tècnica de l’Oficina de Català de la Garriga (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
03/10/2016
, ,

Roger Luis (voluntari del VxL de Santa Coloma de Gramenet) amb la seva intervenció a la festa de final de curs del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L'Heura, va deixar l'auditori bocabadat explicant com havia estat el seu primer dia com a voluntari lingüístic.  Per aquest motiu, li hem demanat si ens podia explicar la història una mica més detalladament.

Diu que es va decidir a fer de voluntari una mica perquè ja estava en contacte amb el CNL L'Heura, però també perquè va llegir un article d'un antic cap seu que parlava de fer voluntariat social. A més, pensava que el fet de trobar-se per parlar amb algú desconegut, el podria ajudar a millorar la seva habilitat per a la conversa, perquè, encara que no ho sembli, diu que li costa arrencar a parlar fins que agafa confiança.

El seu primer dia de voluntari estava nerviós i per això s'havia preparat alguns temes de conversa,  però la seva aprenenta li va fer molt fàcil la feina: el va reconèixer al lloc on havien quedat, van passar l'estona fent-se preguntes per saber-ne més l'un de l'altre i no es va produir cap silenci incòmode. I ni tan sols no va ser necessari cap tema!

Al final de la trobada, tal com va explicar a la festa, va caure en el fet que era el dia del seu aniversari i es va sentir satisfet d'haver dedicat el temps en un dia tan assenyalat a una altra persona. L'experiència com a voluntari, a més, el va fer sentir molt útil després d'estar una llarga temporada a l'atur. 

Ara, el Roger no solament té feina i continua amb el VxL, sinó que a més fa de voluntari en un centre per a joves i en una associació de gent gran, així que podem dir que si això no és un final feliç per a una història, s'hi assembla força.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del CNL L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/09/2016

Al mes de maig de 2016, el Servei de Català de Mollet (del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental) va proposar a les parelles lingüístiques d’enviar-nos un relat sobre la seva experiència per publicar en el blog del VxL al setembre. Els vam enviar l’enllaç del blog, perquè puguessin veure altres experiències i els vam animar a ser protagonistes de Mollet.

El resultat? L’experiència de dues parelles lingüístiques, la ja publicada del Marc i el Román (Estones agradables que passen volant, l'experiència d'un parella VxL de Mollet del Vallès) i la que us presentem avui: la de l’Anna Malonda i la M. José Jiménez, una parella lingüística que comparteix una experiència molt gratificant, perquè totes dues són alumnes dels cursos de català per a adults i aquest programa els ha permès a totes dues millorar la parla en català i forjar una bona amistat.

L’equip del Servei de Català de Mollet agraeix la bona feina a les més de 1.000 parelles que ja s’han format a Mollet del Vallès des que es va engegar el Voluntariat per la llengua l’any 2005 i molt especialment, a les dues parelles que comparteixen la seva experiència en aquest blog.

Som l’Anna Malonda i la M. José Jiménez, una parella lingüística de Mollet del Vallès

Ens presentem

►Sóc l’Anna Malonda i vaig conèixer la Maria José fent un curs d’informàtica. En aquells moments ni de bon tros m´hauria imaginat que acabaríem sent aprenenta i voluntària. Anàvem a classe un dia a la setmana, però no teníem gaire relació. Jo estudiava català per millorar la meva ortografia i poder parlar molt millor. Feia un curs de català de nivell intermedi i no tenia ni idea que la Maria José també feia català, perquè el volia aprendre a parlar correctament i també començar a escriure´l.

Vam coincidir en una sortida de les classes de català i ens va fer molta il·lusió trobar-nos. Ella no sabia que jo parlava català de forma habitual, perquè normalment ens parlàvem en castellà. Em va fer molta gràcia que ja de bon principi va voler que em dirigís a ella en català. Em va costar una mica, però ara és la nostra llengua, la que utilitzem sempre.

La Maria José tenia i té molt d’interès a parlar el català i li vaig proposar de ser la meva aprenenta lingüística, perquè m´havien parlat del Voluntariat per la llengua i tenia ganes de fer de voluntària lingüística. A ella, li va agradar la idea, ens vam posar d´acord i vam iniciar les trobades d´una hora a la setmana.

He de dir que és una experiència molt gratificant i enriquidora, no només per a ella, sinó també per a mi. La Maria José és una aprenenta amb molt d´interès i ganes. Ja fa uns quants mesos que fem Voluntariat per la llengua i cada vegada parla millor el català. Les estones passen volant. Parlem de tot: de la família, de les classes, de dubtes que té amb la gramàtica i de moltes coses més.

Jo, com a voluntària, animo a tothom a participar en aquest programa. Per part meva, espero fer-ho durant tot el temps que pugui.

Així doncs, apunteu-vos-hi, hi sortireu guanyant!

►Sóc la Maria José Jiménez i la meva experiència com aprenenta és molt interessant i positiva.

Penso que el fet de participar en aquest programa no només et porta a millorar la llengua, sinó a fer noves amistats amb qui comparteixes més coses, a banda del català.

Jo ho recomano a tothom i puc dir que cada vegada em fa menys vergonya parlar el català a qualsevol lloc i em sento més segura quan el parlo.

Estic molt contenta i dono les gràcies a l´Anna per ser la meva voluntària i al Servei de Català per donar-me aquesta oportunitat d´aprendre el català. Ho continuaré fent el curs vinent, amb ella, és clar, i animo a tothom a gaudir d´aquesta experiència.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/09/2016

Quan va arribar la Mirna, carregada de bosses, amb el Rossend ja feia una estona que degustàvem un xarel·lo del país. Va disculpar-se, tot i que no feia tard, amb un somriure ampli i franc, un somriure que no va deixar d’il·luminar la seva cara en tota l’estona. La Mirna Vázquez és d’un morè bronzejat que la fa semblar italiana, però ella de seguida t’aclareix que ve de l’Argentina. Ser argentí és més que una condició nacional, és una manera d’entendre la vida. Potser per això hi ha hagut sempre aquesta mena de complicitat entre argentins i catalans.

Ja fa quinze anys que és aquí i, malgrat haver-los passat majoritàriament a Barcelona en un barri de forta immigració, parla un català excel·lent. Des del primer dia que va arribar a Barcelona va tenir clar que s’hi volia quedar a viure. El segon que va tenir clar és que volia aprendre la llengua del país. No pas per una qüestió nacional, sinó per
entendre i immergir-se en una cultura que l’havia atret. Se sent urbana, però de barri, que és aquella manera de ser alhora de poble i de ciutat. D’aquesta mena de barri on la gent es coneix, se saluda, s’ajuda. Per a ella, integradora social, això és vital. Potser per això el seu aterratge al Penedès l’ha sorpresa i ha esborrat aviat la recança que fora de la gran capital la vida és rural i pagesívola. En el fons, el Penedès és també com un gran barri. Ens explica que al llarg de la seva estada a Catalunya ha tingut diferents parelles lingüístiques. Ara, al Penedès, el Rossend Castells és segurament el company perfecte.

El Rossend té aquella afabilitat de mestre que pacientment va fent-te entendre el món amb senzillesa. Parla pausadament però amb un vocabulari exquisit que mira d’anar introduint i explicant a la Mirna. Són com el pa i la gana. Ella, una esponja que devora tot el que li expliques; ell, un home arrelat al país que té molt clar quin ha de ser el nostre paper al món de les nacions. Jubilat malgré lui, com tanta gent desbordant de força vital, s’ha dedicat tota la vida al món del vi i se li nota. No pot  dissimular la passió quan ens ensenya a apreciar el color, les aromes, la brillantor iridescent d’un blanc cristal·lí. La Mirna se’l mira amb cara d’entendre finalment el
perquè de les sortides que han anat fent per la comarca. Ser voluntari lingüístic, per al Rossend, és molt més que fer-la petar una estona.

Parlen llargament de tot i de res, d’infanteses als ravals de Buenos Aires, d’independència, de llengua, de gent que pateix. Parlen i aprenen l’un de l’altre. Se’ls veu contents. Així és com es construeix un país fort.

Jaume Claramunt, voluntari del VxL de Vilafranca del Penedès (del CNL de l'Alt Penedès i Garraf)

Aquest text forma part dels que es recullen a l'opuscle de l'exposició "A dues veus. Retrats en català", que trobareu en aquest enllaç.

 

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
21/09/2016

Al mes de maig de 2016, el Servei de Català de Mollet (del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental) va proposar a les parelles lingüístiques d’enviar-nos un relat sobre la seva experiència per publicar en el blog del VxL al setembre. Els vam enviar l’enllaç del blog, perquè puguessin veure altres experiències i els vam animar a ser protagonistes de Mollet.

El resultat? L’experiència de dues parelles lingüístiques. Us en presentem una: el Marc Andújar i el Román Arias. El Román feia un curs de català de nivell bàsic 3 quan va començar el Voluntariat per la llengua amb el Marc, voluntari lingüístic des de 2007, i han consolidat una amistat que ja tenien.

L’equip del Servei de Català de Mollet agraeix la bona feina a les més de 1.000 parelles que ja s’han format a Mollet del Vallès des que es va engegar el Voluntariat per la llengua l’any 2005 i molt especialment, a les dues parelles que comparteixen la seva experiència en aquest blog.

Som en Marc Andújar i en Román Arias, una parella lingüística de Mollet del Vallès

Marc Andújar

Em dic Marc i visc a Mollet del Vallès des de 1978. Estic casat i sóc pare d'una nena de 15 anys. Com el Román, el meu aprenent, sóc creient i coincidim sovint a  l'església. De fet, abans de ser parella lingüística, ja ens coneixíem en aquest àmbit. Actualment, formo part, com a soci, d'ATCAT, una associació destinada a millorar la vida de les persones que tartamudegen a Catalunya i a assolir llur plena integració social i laboral. Jo sóc quec des dels 6 anys i això sempre m'ha suposat un problema a l'hora de relacionar-me a l'escola, en l'àmbit laboral i en les relacions interpersonals. Amb els anys, ho he anat superant i, actualment, tinc molt present dues coses: la primera és que has d'acceptar que, tot i el progrés aconseguit, sempre queda un rastre de quequeig que es dispara en situacions d'estrès molt concretes i que hi has de conviure i, la segona, que has de pensar que la gent no et valorarà més o menys per com pronuncies les paraules, sinó que sempre estarà més pendent d'allò que dius que no pas de com ho dius.

Per problemes de degeneracions dels discos intervertebrals, no puc treballar: sóc pensionista i això em permet disposar de temps lliure per dedicar al voluntariat i gaudir de les meves aficions com ara la música, la literatura, el cinema i les caminades. També m’exigeixo temps per a la meva família.

Román Arias          

Em dic Román, tinc 52 anys, estic solter, sóc catòlic i fa dos anys vivia a Oviedo amb els meus pares. Sóc aficionat a la muntanya. A Astúries hi ha la possibilitat d’anar d’excursió a llocs molt bonics, a prop de casa. Jo pertanyia a una colla de muntanyencs i allà anàvem a la muntanya dues vegades al mes. Es llogava un autobús que ens deixava en el lloc d’inici i ens recollia a la tornada.  M’agrada molt caminar i m’agradaria fer el Camí de Sant Jaume. També  sóc aficionat a l’equitació. Jo estrijolo el cavall, és a dir, li netejo bé el pèl amb l’estríjol, un raspall de ferro, i li poso la sella, els estreps, la brida.... A Astúries muntava a cavall cada diumenge en una acadèmia. A l’estiu, m’agrada pescar amb canya o bé practicar la modalitat de pesca submarina. Gaudeixo de la tranquil·litat d’estar a prop del mar. Tinc pocs amics, però bons.

Jo treballava en una fàbrica de Coca-Cola a Astúries. La meva feina era fer de venedor, especialitat en supermercats. Què va passar?

La fàbrica de Coca-Cola de Catalunya es va fusionar amb la d’Astúries. La meva feina es va donar a una empresa externa. Em van oferir indemnització o  trasllat. Vaig escollir trasllat i per això visc a Mollet del Vallès. Com visc ara?

Estic molt bé i integrat en la feina. El cap em deixa tenir iniciativa. Un company em va convidar al seu comiat de solter. Un altre em va ajudar amb un problema que tinc amb la companyia d’assegurances. A la parròquia he fet contacte amb una colla de creients sud-americans que organitzen moltes activitats. Tinc un grup de WhatsApp i estic informat de totes les coses. Al barri tinc el meu perruquer, el dependent de la botiga d’aliments que conec, el cambrer de la cafeteria... Amb ells parlo una mica en català. Com que, gràcies a Déu, som família nombrosa de germans i cosins, mantenim molt contacte per correu electrònic, telèfon i WhatsApp. També mantinc contacte amb els amics.

L’experiència de les parelles lingüístiques, una sorpresa! No ens vam ni haver de presentar, perquè, casualitats de la vida, ja ens coneixíem.

Marc

Vaig començar a fer de voluntari per la llengua l’any 2007 amb un noi basc de Sant Fost de Campsentelles. L’experiència va anar d’allò més bé i vam repetir com a parella l’any següent. El Josemi, així es deia, em va engrescar per coordinar una “classe” de conversa amb unes quantes persones més, totes elles castellanoparlants, i vam encetar uns minicursos en un centre cívic de Mollet. L’ambient era molt bo i ens vam avenir tant que al darrer dia vam fer la classe a la terrassa d’un bar, on vam gaudir d’una hora de cordialitat a dojo. Recordo que, entre tots, em van obsequiar amb tres llibres, que encara conservo. Per circumstàncies personals, vaig haver de deixar aquest voluntariat i vaig estar uns pocs anys sense dedicar-m’hi. Quan la meva situació es va estabilitzar, a la darreria de 2014, vaig escriure al Servei Local de Català i vaig preguntar si podia tornar a començar amb una parella lingüística. En aquella època, jo havia començat a fer de voluntari en altres àmbits, per exemple, voluntariat relacionat amb la salut i amb els acompanyaments a persones malaltes, i vaig decidir tornar-ho a intentar amb el català.

L’equip del Servei Local de Català de Mollet va estar molt content i em va donar una altra oportunitat. El 20 de novembre d’aquell any, vaig tenir la meva primera trobada amb l’Auguste, un noi del Camerun que vivia a Mollet. Tan sols ens vam veure tres vegades, però van ser molt intenses. Ell em parlava dels seus pares i germans i del seu país; dels lligams familiars tan forts que es formen en aquella part del món i de les excursions que feia amb el seu pare, de petit, quan tots dos sortien a caçar micos a la selva, acompanyats per un expert caçador pigmeu. Em comentava, ho recordo com si l’estigués sentint ara, que, entre les tribus de pigmeus, els diners no tenien cap valor i sí, en canvi, els lligams afectius entre famílies i amics. Tothom es refiava de tothom i hi havia fidelitat en les promeses fetes.

Ja l’any 2015 vaig canviar de parella lingüística i, en aquest cas, vaig conèixer el Carlos, un noi que estava estudiant i que era alhora àrbitre de bàsquet. Parlàvem una mica de tot i, naturalment, també de l’esport de la cistella. Fins i tot vaig arribar a veure’l arbitrar en un partit que va xiular al pavelló del Mollet.

Actualment, estic compartint estones de conversa amb en Román, un noi de Sant Sebastià, aproximadament de la meva edat, que ha viscut pràcticament tota la seva vida a Astúries i que ara és veí de Mollet. Com que ens coneixíem prèviament, les coses han anat molt bé i enraonem com dos amics que es troben al carrer. Ell ve al meu barri, Can Pantiquet, i ens asseiem a la terrassa d’un bar i fem petar la xerrada. És una persona molt educada i s’esforça molt per parlar en català correctament. Jo l’ajudo en tot allò que puc i passo amb ell estones molt agradables. L'hora i mitja que passo amb ell m'és molt agradable i passa volant! Espero que el voluntariat amb ell sigui llarg i ben profitós. Agraeixo molt al Servei Local de Català de Mollet totes les facilitats que em dóna per desenvolupar la meva tasca com a voluntari lingüístic i espero poder-ho continuar fent durant molt de temps.

Román

Jo vaig trucar al número que em va donar la dinamitzadora del Voluntariat per la llengua i vaig quedar amb en Marc a prop de casa seva. Quina sorpresa quan vaig veure que el coneixia d’una altra activitat! Tots dos vam ser  voluntaris de l’Operació Quilo al novembre, quan vam fer de voluntaris en el Gran Recapte per al Banc dels Aliments, al supermercat Mercadona de Mollet.

Em trobo molt bé amb en Marc, perquè té molta paciència amb mi. Som d’edat semblant. És molt positiu. Pots parlar de qualsevol cosa amb ell. Es nota que li agrada molt parlar i ajudar la gent que ho necessita.

Marc i Román

Animem la gent tant a fer de voluntaris com d'aprenents, per dues raons: la primera, personal, perquè dóna al voluntari l'ocasió d'exercir una pràctica altruista en un context molt agradable i a l'aprenent/ta, l'oportunitat única de practicar la llengua del país; la segona, de caràcter més general, permet fer una cosa tan senzilla en l'àmbit de la vida quotidiana com enraonar i escoltar en català.

Tenir  parella lingüística és una possibilitat molt avantatjosa per a la persona que aprèn català, perquè permet treure’s la por i la vergonya de parlar en català. Si no parles català a la feina o amb els amics o quan surts a  comprar, la parella lingüística és una oportunitat superbona per practicar.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
25/08/2016

“Quedar per caminar és una manera fàcil d’iniciar una conversa i això és el que fem nosaltres cada dijous des que el programa Voluntariat per la Llengua ens va ajuntar al març d'aquest any. Aquesta parella tan dinàmica la formem la Montse (voluntària) i la Cruz (aprenenta).”

A la Cruz li agrada dir que és una mica de tot arreu. Nascuda a Barbastro (Osca), va estudiar a Barcelona, i viu a Bilbao, encara que, per motius de feina, temporalment resideix a l’Hospitalet de l’Infant.

La Montse és nascuda a Lleida però fa poc més d'un any se li va complir un somni que tenia des de la seva joventut, que era anar a viure a l’Hospitalet de l’Infant. Des del primer moment s'hi ha sentit molt ben acollida i està plenament integrada.

“La Montse i jo no necessitem plantejar temes de conversa. La comunicació ha estat fluïda i natural des de l’inici de les trobades. Com a aprenenta puc dir que el programa m'ha donat l'empenta que necessitava per guanyar soltesa en una llengua que ja coneixia, però que amb prou feines practicava.

A totes dues ens agrada el programa Voluntariat per la Llengua perquè es basa en el principi d'aprendre fent i en la generositat de persones que dediquen el seu temps i energia d'una forma desinteressada i altruista.”

Gràcies per fer-ho possible.

Montse Boladeres (voluntària) i Cruz Lacoma (aprenenta), parella lingüística del VxL de l'SCC del Baix Camp (Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!