Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
29/09/2016

Al mes de maig de 2016, el Servei de Català de Mollet (del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental) va proposar a les parelles lingüístiques d’enviar-nos un relat sobre la seva experiència per publicar en el blog del VxL al setembre. Els vam enviar l’enllaç del blog, perquè puguessin veure altres experiències i els vam animar a ser protagonistes de Mollet.

El resultat? L’experiència de dues parelles lingüístiques, la ja publicada del Marc i el Román (Estones agradables que passen volant, l'experiència d'un parella VxL de Mollet del Vallès) i la que us presentem avui: la de l’Anna Malonda i la M. José Jiménez, una parella lingüística que comparteix una experiència molt gratificant, perquè totes dues són alumnes dels cursos de català per a adults i aquest programa els ha permès a totes dues millorar la parla en català i forjar una bona amistat.

L’equip del Servei de Català de Mollet agraeix la bona feina a les més de 1.000 parelles que ja s’han format a Mollet del Vallès des que es va engegar el Voluntariat per la llengua l’any 2005 i molt especialment, a les dues parelles que comparteixen la seva experiència en aquest blog.

Som l’Anna Malonda i la M. José Jiménez, una parella lingüística de Mollet del Vallès

Ens presentem

►Sóc l’Anna Malonda i vaig conèixer la Maria José fent un curs d’informàtica. En aquells moments ni de bon tros m´hauria imaginat que acabaríem sent aprenenta i voluntària. Anàvem a classe un dia a la setmana, però no teníem gaire relació. Jo estudiava català per millorar la meva ortografia i poder parlar molt millor. Feia un curs de català de nivell intermedi i no tenia ni idea que la Maria José també feia català, perquè el volia aprendre a parlar correctament i també començar a escriure´l.

Vam coincidir en una sortida de les classes de català i ens va fer molta il·lusió trobar-nos. Ella no sabia que jo parlava català de forma habitual, perquè normalment ens parlàvem en castellà. Em va fer molta gràcia que ja de bon principi va voler que em dirigís a ella en català. Em va costar una mica, però ara és la nostra llengua, la que utilitzem sempre.

La Maria José tenia i té molt d’interès a parlar el català i li vaig proposar de ser la meva aprenenta lingüística, perquè m´havien parlat del Voluntariat per la llengua i tenia ganes de fer de voluntària lingüística. A ella, li va agradar la idea, ens vam posar d´acord i vam iniciar les trobades d´una hora a la setmana.

He de dir que és una experiència molt gratificant i enriquidora, no només per a ella, sinó també per a mi. La Maria José és una aprenenta amb molt d´interès i ganes. Ja fa uns quants mesos que fem Voluntariat per la llengua i cada vegada parla millor el català. Les estones passen volant. Parlem de tot: de la família, de les classes, de dubtes que té amb la gramàtica i de moltes coses més.

Jo, com a voluntària, animo a tothom a participar en aquest programa. Per part meva, espero fer-ho durant tot el temps que pugui.

Així doncs, apunteu-vos-hi, hi sortireu guanyant!

►Sóc la Maria José Jiménez i la meva experiència com aprenenta és molt interessant i positiva.

Penso que el fet de participar en aquest programa no només et porta a millorar la llengua, sinó a fer noves amistats amb qui comparteixes més coses, a banda del català.

Jo ho recomano a tothom i puc dir que cada vegada em fa menys vergonya parlar el català a qualsevol lloc i em sento més segura quan el parlo.

Estic molt contenta i dono les gràcies a l´Anna per ser la meva voluntària i al Servei de Català per donar-me aquesta oportunitat d´aprendre el català. Ho continuaré fent el curs vinent, amb ella, és clar, i animo a tothom a gaudir d´aquesta experiència.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/09/2016

Quan va arribar la Mirna, carregada de bosses, amb el Rossend ja feia una estona que degustàvem un xarel·lo del país. Va disculpar-se, tot i que no feia tard, amb un somriure ampli i franc, un somriure que no va deixar d’il·luminar la seva cara en tota l’estona. La Mirna Vázquez és d’un morè bronzejat que la fa semblar italiana, però ella de seguida t’aclareix que ve de l’Argentina. Ser argentí és més que una condició nacional, és una manera d’entendre la vida. Potser per això hi ha hagut sempre aquesta mena de complicitat entre argentins i catalans.

Ja fa quinze anys que és aquí i, malgrat haver-los passat majoritàriament a Barcelona en un barri de forta immigració, parla un català excel·lent. Des del primer dia que va arribar a Barcelona va tenir clar que s’hi volia quedar a viure. El segon que va tenir clar és que volia aprendre la llengua del país. No pas per una qüestió nacional, sinó per
entendre i immergir-se en una cultura que l’havia atret. Se sent urbana, però de barri, que és aquella manera de ser alhora de poble i de ciutat. D’aquesta mena de barri on la gent es coneix, se saluda, s’ajuda. Per a ella, integradora social, això és vital. Potser per això el seu aterratge al Penedès l’ha sorpresa i ha esborrat aviat la recança que fora de la gran capital la vida és rural i pagesívola. En el fons, el Penedès és també com un gran barri. Ens explica que al llarg de la seva estada a Catalunya ha tingut diferents parelles lingüístiques. Ara, al Penedès, el Rossend Castells és segurament el company perfecte.

El Rossend té aquella afabilitat de mestre que pacientment va fent-te entendre el món amb senzillesa. Parla pausadament però amb un vocabulari exquisit que mira d’anar introduint i explicant a la Mirna. Són com el pa i la gana. Ella, una esponja que devora tot el que li expliques; ell, un home arrelat al país que té molt clar quin ha de ser el nostre paper al món de les nacions. Jubilat malgré lui, com tanta gent desbordant de força vital, s’ha dedicat tota la vida al món del vi i se li nota. No pot  dissimular la passió quan ens ensenya a apreciar el color, les aromes, la brillantor iridescent d’un blanc cristal·lí. La Mirna se’l mira amb cara d’entendre finalment el
perquè de les sortides que han anat fent per la comarca. Ser voluntari lingüístic, per al Rossend, és molt més que fer-la petar una estona.

Parlen llargament de tot i de res, d’infanteses als ravals de Buenos Aires, d’independència, de llengua, de gent que pateix. Parlen i aprenen l’un de l’altre. Se’ls veu contents. Així és com es construeix un país fort.

Jaume Claramunt, voluntari del VxL de Vilafranca del Penedès (del CNL de l'Alt Penedès i Garraf)

Aquest text forma part dels que es recullen a l'opuscle de l'exposició "A dues veus. Retrats en català", que trobareu en aquest enllaç.

 

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
21/09/2016

Al mes de maig de 2016, el Servei de Català de Mollet (del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental) va proposar a les parelles lingüístiques d’enviar-nos un relat sobre la seva experiència per publicar en el blog del VxL al setembre. Els vam enviar l’enllaç del blog, perquè puguessin veure altres experiències i els vam animar a ser protagonistes de Mollet.

El resultat? L’experiència de dues parelles lingüístiques. Us en presentem una: el Marc Andújar i el Román Arias. El Román feia un curs de català de nivell bàsic 3 quan va començar el Voluntariat per la llengua amb el Marc, voluntari lingüístic des de 2007, i han consolidat una amistat que ja tenien.

L’equip del Servei de Català de Mollet agraeix la bona feina a les més de 1.000 parelles que ja s’han format a Mollet del Vallès des que es va engegar el Voluntariat per la llengua l’any 2005 i molt especialment, a les dues parelles que comparteixen la seva experiència en aquest blog.

Som en Marc Andújar i en Román Arias, una parella lingüística de Mollet del Vallès

Marc Andújar

Em dic Marc i visc a Mollet del Vallès des de 1978. Estic casat i sóc pare d'una nena de 15 anys. Com el Román, el meu aprenent, sóc creient i coincidim sovint a  l'església. De fet, abans de ser parella lingüística, ja ens coneixíem en aquest àmbit. Actualment, formo part, com a soci, d'ATCAT, una associació destinada a millorar la vida de les persones que tartamudegen a Catalunya i a assolir llur plena integració social i laboral. Jo sóc quec des dels 6 anys i això sempre m'ha suposat un problema a l'hora de relacionar-me a l'escola, en l'àmbit laboral i en les relacions interpersonals. Amb els anys, ho he anat superant i, actualment, tinc molt present dues coses: la primera és que has d'acceptar que, tot i el progrés aconseguit, sempre queda un rastre de quequeig que es dispara en situacions d'estrès molt concretes i que hi has de conviure i, la segona, que has de pensar que la gent no et valorarà més o menys per com pronuncies les paraules, sinó que sempre estarà més pendent d'allò que dius que no pas de com ho dius.

Per problemes de degeneracions dels discos intervertebrals, no puc treballar: sóc pensionista i això em permet disposar de temps lliure per dedicar al voluntariat i gaudir de les meves aficions com ara la música, la literatura, el cinema i les caminades. També m’exigeixo temps per a la meva família.

Román Arias          

Em dic Román, tinc 52 anys, estic solter, sóc catòlic i fa dos anys vivia a Oviedo amb els meus pares. Sóc aficionat a la muntanya. A Astúries hi ha la possibilitat d’anar d’excursió a llocs molt bonics, a prop de casa. Jo pertanyia a una colla de muntanyencs i allà anàvem a la muntanya dues vegades al mes. Es llogava un autobús que ens deixava en el lloc d’inici i ens recollia a la tornada.  M’agrada molt caminar i m’agradaria fer el Camí de Sant Jaume. També  sóc aficionat a l’equitació. Jo estrijolo el cavall, és a dir, li netejo bé el pèl amb l’estríjol, un raspall de ferro, i li poso la sella, els estreps, la brida.... A Astúries muntava a cavall cada diumenge en una acadèmia. A l’estiu, m’agrada pescar amb canya o bé practicar la modalitat de pesca submarina. Gaudeixo de la tranquil·litat d’estar a prop del mar. Tinc pocs amics, però bons.

Jo treballava en una fàbrica de Coca-Cola a Astúries. La meva feina era fer de venedor, especialitat en supermercats. Què va passar?

La fàbrica de Coca-Cola de Catalunya es va fusionar amb la d’Astúries. La meva feina es va donar a una empresa externa. Em van oferir indemnització o  trasllat. Vaig escollir trasllat i per això visc a Mollet del Vallès. Com visc ara?

Estic molt bé i integrat en la feina. El cap em deixa tenir iniciativa. Un company em va convidar al seu comiat de solter. Un altre em va ajudar amb un problema que tinc amb la companyia d’assegurances. A la parròquia he fet contacte amb una colla de creients sud-americans que organitzen moltes activitats. Tinc un grup de WhatsApp i estic informat de totes les coses. Al barri tinc el meu perruquer, el dependent de la botiga d’aliments que conec, el cambrer de la cafeteria... Amb ells parlo una mica en català. Com que, gràcies a Déu, som família nombrosa de germans i cosins, mantenim molt contacte per correu electrònic, telèfon i WhatsApp. També mantinc contacte amb els amics.

L’experiència de les parelles lingüístiques, una sorpresa! No ens vam ni haver de presentar, perquè, casualitats de la vida, ja ens coneixíem.

Marc

Vaig començar a fer de voluntari per la llengua l’any 2007 amb un noi basc de Sant Fost de Campsentelles. L’experiència va anar d’allò més bé i vam repetir com a parella l’any següent. El Josemi, així es deia, em va engrescar per coordinar una “classe” de conversa amb unes quantes persones més, totes elles castellanoparlants, i vam encetar uns minicursos en un centre cívic de Mollet. L’ambient era molt bo i ens vam avenir tant que al darrer dia vam fer la classe a la terrassa d’un bar, on vam gaudir d’una hora de cordialitat a dojo. Recordo que, entre tots, em van obsequiar amb tres llibres, que encara conservo. Per circumstàncies personals, vaig haver de deixar aquest voluntariat i vaig estar uns pocs anys sense dedicar-m’hi. Quan la meva situació es va estabilitzar, a la darreria de 2014, vaig escriure al Servei Local de Català i vaig preguntar si podia tornar a començar amb una parella lingüística. En aquella època, jo havia començat a fer de voluntari en altres àmbits, per exemple, voluntariat relacionat amb la salut i amb els acompanyaments a persones malaltes, i vaig decidir tornar-ho a intentar amb el català.

L’equip del Servei Local de Català de Mollet va estar molt content i em va donar una altra oportunitat. El 20 de novembre d’aquell any, vaig tenir la meva primera trobada amb l’Auguste, un noi del Camerun que vivia a Mollet. Tan sols ens vam veure tres vegades, però van ser molt intenses. Ell em parlava dels seus pares i germans i del seu país; dels lligams familiars tan forts que es formen en aquella part del món i de les excursions que feia amb el seu pare, de petit, quan tots dos sortien a caçar micos a la selva, acompanyats per un expert caçador pigmeu. Em comentava, ho recordo com si l’estigués sentint ara, que, entre les tribus de pigmeus, els diners no tenien cap valor i sí, en canvi, els lligams afectius entre famílies i amics. Tothom es refiava de tothom i hi havia fidelitat en les promeses fetes.

Ja l’any 2015 vaig canviar de parella lingüística i, en aquest cas, vaig conèixer el Carlos, un noi que estava estudiant i que era alhora àrbitre de bàsquet. Parlàvem una mica de tot i, naturalment, també de l’esport de la cistella. Fins i tot vaig arribar a veure’l arbitrar en un partit que va xiular al pavelló del Mollet.

Actualment, estic compartint estones de conversa amb en Román, un noi de Sant Sebastià, aproximadament de la meva edat, que ha viscut pràcticament tota la seva vida a Astúries i que ara és veí de Mollet. Com que ens coneixíem prèviament, les coses han anat molt bé i enraonem com dos amics que es troben al carrer. Ell ve al meu barri, Can Pantiquet, i ens asseiem a la terrassa d’un bar i fem petar la xerrada. És una persona molt educada i s’esforça molt per parlar en català correctament. Jo l’ajudo en tot allò que puc i passo amb ell estones molt agradables. L'hora i mitja que passo amb ell m'és molt agradable i passa volant! Espero que el voluntariat amb ell sigui llarg i ben profitós. Agraeixo molt al Servei Local de Català de Mollet totes les facilitats que em dóna per desenvolupar la meva tasca com a voluntari lingüístic i espero poder-ho continuar fent durant molt de temps.

Román

Jo vaig trucar al número que em va donar la dinamitzadora del Voluntariat per la llengua i vaig quedar amb en Marc a prop de casa seva. Quina sorpresa quan vaig veure que el coneixia d’una altra activitat! Tots dos vam ser  voluntaris de l’Operació Quilo al novembre, quan vam fer de voluntaris en el Gran Recapte per al Banc dels Aliments, al supermercat Mercadona de Mollet.

Em trobo molt bé amb en Marc, perquè té molta paciència amb mi. Som d’edat semblant. És molt positiu. Pots parlar de qualsevol cosa amb ell. Es nota que li agrada molt parlar i ajudar la gent que ho necessita.

Marc i Román

Animem la gent tant a fer de voluntaris com d'aprenents, per dues raons: la primera, personal, perquè dóna al voluntari l'ocasió d'exercir una pràctica altruista en un context molt agradable i a l'aprenent/ta, l'oportunitat única de practicar la llengua del país; la segona, de caràcter més general, permet fer una cosa tan senzilla en l'àmbit de la vida quotidiana com enraonar i escoltar en català.

Tenir  parella lingüística és una possibilitat molt avantatjosa per a la persona que aprèn català, perquè permet treure’s la por i la vergonya de parlar en català. Si no parles català a la feina o amb els amics o quan surts a  comprar, la parella lingüística és una oportunitat superbona per practicar.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
25/08/2016

“Quedar per caminar és una manera fàcil d’iniciar una conversa i això és el que fem nosaltres cada dijous des que el programa Voluntariat per la Llengua ens va ajuntar al març d'aquest any. Aquesta parella tan dinàmica la formem la Montse (voluntària) i la Cruz (aprenenta).”

A la Cruz li agrada dir que és una mica de tot arreu. Nascuda a Barbastro (Osca), va estudiar a Barcelona, i viu a Bilbao, encara que, per motius de feina, temporalment resideix a l’Hospitalet de l’Infant.

La Montse és nascuda a Lleida però fa poc més d'un any se li va complir un somni que tenia des de la seva joventut, que era anar a viure a l’Hospitalet de l’Infant. Des del primer moment s'hi ha sentit molt ben acollida i està plenament integrada.

“La Montse i jo no necessitem plantejar temes de conversa. La comunicació ha estat fluïda i natural des de l’inici de les trobades. Com a aprenenta puc dir que el programa m'ha donat l'empenta que necessitava per guanyar soltesa en una llengua que ja coneixia, però que amb prou feines practicava.

A totes dues ens agrada el programa Voluntariat per la Llengua perquè es basa en el principi d'aprendre fent i en la generositat de persones que dediquen el seu temps i energia d'una forma desinteressada i altruista.”

Gràcies per fer-ho possible.

Montse Boladeres (voluntària) i Cruz Lacoma (aprenenta), parella lingüística del VxL de l'SCC del Baix Camp (Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
06/07/2016

Catalina Martínez, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Sant Cugat del Vallès, ha conduït un grup de conversa per a aprenents lingüístics durant aquest curs 2015-2016. Fins fa ben poc ha exercit la docència a la Facultat d’Educació i ha format part del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Els últims tres anys ha estat cap d'estudis del Grau d'Educació Primària i el setembre del 2015 es va jubilar. Fruit d’aquesta devoció,  la Catalina va participar per primera vegada en el Voluntariat per la llengua l’octubre de 2015 i des d’aleshores la seva col·laboració amb el Servei Local de Català ha estat incondicional.

A banda de tenir parelles lingüístiques, doncs, la Catalina ha conduït un parell de grups de conversa que s’han creat amb l'objectiu que els aprenents interactuïn i mantinguin una conversa plenament en català en un espai grupal, a diferència de les parelles lingüístiques, en què la conversa és entre dues persones.

El primer semestre del curs les sessions de conversa es van fer en una sala del Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat col·laboradora del VxL. El grup es reunia dos dies a la setmana durant una hora cada dia. Bàsicament en aquestes sessions es comentava qualsevol cosa que podia ser objecte de debat que, ben ràpidament, es convertia en una entretinguda tertúlia. Ja al final del semestre vam fer l'opció de comprar el llibre de La Marató del 2015 i se centraven en el comentari de les lectures: sentit del conte, mots que no s'acabaven d'entendre, etc.

El darrer semestre del curs, les sessions s'han fet en una sala del Servei Local de Català i només un dia de la setmana, però durant una hora i mitja. D'aquesta manera s'ha ampliat el temps i s'hi ha afegit una altra activitat que ha resultat molt profitosa: la lectura en veu alta. Aquesta activitat ha estat molt ben valorada pels aprenents, s'han sentit molt motivats perquè poques vegades havien tingut l'oportunitat de llegir i aprendre d'aquesta lectura. S'ha treballat la fonètica, l'entonació, el lèxic, el sentit de la puntuació, etc. Tot un devessall de comentaris a partir d'una activitat que sembla senzilla, però que no ho és tant com sembla. El grup ha estat format per 5 aprenents en el primer semestres i 4 en el segon.

La valoració del grup, tant per part de la voluntària com dels aprenents que hi assistien, és molt positiva. Per tot això, doncs, el grup de conversa tindrà continuïtat durant el curs que començarà a l’octubre.

Moltes gràcies, Catalina, per la teva col·laboració i implicació en el programa i ajudar-nos en la promoció de l’ús oral i real del català a Sant Cugat.

Lídia Ponsatí, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
06/07/2016
,

Nosaltres som la Cinthia Reyes i l’Alba Roca i aquest any hem participat al Voluntariat per la Llengua. Podríem definir la nostra experiència amb moltes paraules diferents ja que creiem que participar en aquest programa que ofereix el Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès (del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3) ens ha aportat moltes coses. Tot i així, creiem que una paraula que pot resumir la nostra experiència és ENRIQUIMENT.

ENRIQUIMENT, per què? Doncs per molts motius diferents: perquè per a les dues ha estat un enriquiment personal ja que hem pogut aprendre molt sobre el català i també sobre dues cultures diferents (catalana i peruana) així com també ens hem pogut conèixer mútuament.

Jo, l’Alba, he estat la voluntària per la llengua. Estic molt contenta d’haver participat com a voluntària perquè per a mi ha estat una experiència molt bonica. He pogut conèixer una molt bona persona, una noia amb qui poder parlar, riure, cantar, confiar...  A més, he pogut aprendre i conèixer de molt a prop la seva cultura ja que m’ha ensenyat a cuinar plats típics del seu país, el Perú, i a fer  pastissos. Me n’ha explicat moltes coses sobre la fauna, la natura en general, i llocs preciosos, entre d’altres. Alhora li he pogut explicar una mica com és la cultura catalana i el meu poble, Olot, on espero amb moltes ganes que un dia pugui venir i així pugui conèixer del nostre menjar, dels nostres costums i d’alguns dels nostres preciosos paisatges.

Jo, la Cinthia, us dic que aquesta experiència és una de les millors coses que he fet des de la meva arribada a Catalunya. perquè he conegut una noia molt maca que m'ha ensenyat que no tota la gent és igual i que no és bo prejutjar. He après no només l'idioma sinó també la calidesa de la gent i per a mostra ha set més que una voluntària, l’Alba s'ha convertit en tan poc temps en part de la meva família.

Per tant, recomanem i animem a tothom a participar en el Voluntariat per la llengua, ja sigui com a aprenent o voluntari, perquè creiem que és una oportunitat per als aprenents de poder parlar el català i poder aprendre molt sobre aquesta llengua i la cultura catalana i, per als voluntaris,  és una experiència molt gran per poder conèixer diferents cultures, així com també poder conèixer magnífiques persones.

Gràcies a la Núria Tarridas per posar-nos en contacte i al Servei de Local de Català de Cerdanyola per dur a terme aquest magnífic programa!

Alba Roca, voluntària de 21 anys d’Olot que estudia a la UAB i que aprofita les seves estones lliures per fer de parella lingüística de la Cinthia Reyes, aprenenta de 31 anys nascuda al Perú que fa uns anys que viu aquí i que aquest juny ha acabat el nivell bàsic 3 de català dels cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/07/2016

La Glòria i el Frank són una parella lingüística ben curiosa. Es van conèixer perquè formen part de la coral Cor Obert, un grup de cantaires integrat per participants del Voluntariat per la llengua (VxL) i alumnes dels cursos de català del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat. Es veien cada dilluns i compartien música i rialles. Entre cançó i cançó van anar creant amistat i van decidir que podien ser parella lingüística. Tant l’un com l’altre havien participat en el programa en darreres ocasions i sabien que la bona entesa amb la parella lingüística és essencial per fer l’activitat.  

- Vam decidir ser parella lingüística perquè ens havíem conegut a la coral i vèiem que encaixàvem.

Els agrada molt la coral perquè la Rosa Maria, la directora, a part de música els ensenya curiositats sobre la cultura catalana, l’origen de les melodies i fins i tot amplien el vocabulari amb termes específics que apareixen a les cançons que aprenen.

El Frank vol continuar estudiant català, fins ara ha arribat al nivell intermedi 3, però d’una manera més informal i creu que el VxL és una bona activitat per fer-ho. També voldria fer de voluntari i ajudar altres persones que han passat per la mateixa experiència que ell, però considera que encara n’ha d’aprendre molt i, de moment, vol seguir quedant amb la Glòria per fer conversa.

- Jo sóc de Conca i vaig arribar a Catalunya el 2008. Fa temps que aprenc català, però amb la coral puc millorar la pronunciació i aprendre paraules noves.

-Fins i tot jo mateixa, que sóc catalana –afirma la Glòria-, aprenc expressions que no coneixia. A més, en ho passem molt bé, hem fet noves amistats i hi ha molt bon ambient!  

Comparteixen l’interès per la música juntament amb la resta de cantaires que formen part de la coral i a banda un cop a la setmana queden per fer conversa. Em comenten que els agrada conèixer Manresa, que és una ciutat que amaga molta història i que fins i tots el mateixos manresans desconeixen. Les seves trobades són a qualsevol lloc de la ciutat: han visitat la cova de sant Ignasi, el parc de Puigterrà, l’Espai 1522 i el parc de l’Agulla. Em diuen una llista llarga de llocs que els queden per veure i que no tenen intenció de deixar-se perdre. També tenen temps de seure i acabar l’estona de conversa en alguna terrassa, ara que fa bon temps, o comentar la propera actuació de la coral.

El mes de maig van actuar a la festa de cloenda dels cursos de català per adults del CNL Montserrat, a l’Orfeonada de Manresa i al juny ho van fer a Sabadell, juntament amb la coral Fa x Mi, la coral del CNL Sabadell que permet que els participants aprenguin català a partir de la interpretació de cançons. Uns i altres van oferir el seu repertori, compost per cançons tradicionals i d'altres que ja són veritables himnes del pop català, per acabar cantant tots plegats, públic inclòs, la cançó Junts.

Ara, ja preparen el repertori de cançons de proper curs, en què tenen previst ampliar l’actual que inclou cançons de tota mena, des de la tradicional havanera com El meu avi o d’altres del pop català com Boig per tu. Deixaran passar l’estiu i al setembre reprendran les activitats de la coral i del Voluntariat per la llengua.

Alba Llobet, dinamitzadora del VxL del CNL Montserrat   

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/06/2016

El mes passat vam celebrar la cloenda de la 22a edició del Voluntariat per la llengua, juntament amb el final dels cursos de català i de totes les activitats que es fan al municipi entorn de l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalanes.

A Parets, el VxL es fa des de l’any 2005 (ja fa 11 anys!). Durant tot aquest temps, hi han passat uns 70 voluntaris i un centenar d’aprenents, amb els quals s’han arribat a formar unes 300 parelles, i, a més, s’ha comptat amb el suport 77 establiments col·laboradors i 16 entitats.

Si faig memòria d’algunes de les parelles que hi ha hagut, cada cas és únic i especial. Penso en el Joan, electricista de Parets, que fa uns quatre anys va començar com a alumne de català i, de seguida, es va fer voluntari per ajudar els companys de curs que tenien dificultats en l’expressió oral a millorar-ne la fluïdesa per poder superar el nivell C1. Es va fer càrrec d’un grup de tres aprenentes: la Resu, la María Rosa i la Patri. Un cop acabat el curs, va voler continuar fent de voluntari i, coses de la vida, va formar parella amb el Mamadou, un jove del Senegal que fa uns nou anys que és a Catalunya, i que justament s’estava obrint camí en el món de la construcció i l’electricitat. Ara, a través de les trobades lingüístiques, el Joan ensenya al seu aprenent, el Mamadou, l’ofici d’electricista.

També hi ha la Teresa, la dona del Joan i exparella lingüística del Mamadou, sempre disposada a acollir un aprenent o aprenenta: el Kemokho, el mateix Mamadou al principi i ara la María, una dona d’origen andalús que fa anys que és aquí, però que té molta vergonya de parlar català en públic...

La Pilar és una altra de les voluntàries històriques i compromeses. Forma parella amb la Lisi, una noia que va venir fa uns quants anys de l’Argentina i que el setembre ja farà el Suficiència 2, i amb en Vicente, amb qui comparteix el gust per la poesia. O la Maria, voluntària sempre disposada i amatent. Va començar amb la Mari Carmen, però ben aviat s’hi va afegir el José Ignacio, la Natalia i la Petri.

Podríem parlar de moltes parelles més, cadascuna amb la seva història: la Neus, que ha començat aquest curs, amb l’Olga Lucía; la Rosa i la M. Carmen; l’Anna Maria i la María; la Teresa i la Josefina; la Carme i la M. Luisa; el Joel amb la Delmi i la Natalia... Però no voldria acabar aquest repàs sense esmentar la Carme i la Teresa, dues dones que van començar com a voluntàries lingüístiques i que han acabat conduint el Club de lectura fàcil que s’organitza conjuntament amb la Biblioteca Can Rajoler de Parets. Un gran agraïment, doncs, a totes les persones que, amb la seva dedicació i il·lusió, fan possible el VxL al municipi.

Roser Tintó, tècnica de l’Oficina de Català de Parets, del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/06/2016

ENS AGRADA LA LLENGUA: Aquest és el nom del grup de whatsApp que ens identifica i també la raó de les nostres trobades. Nosaltres, en comptes d’una parella (voluntària i aprenenta), som un quartet, dues voluntàries i dues aprenentes.

La Carmen i la seva aprenenta, la Luisa, es reuneixen mitja hora abans que l'Emilia i jo, l’Ana Mari, voluntària de l’Emilia. La raó és que la Luisa té moltes ganes de parlar en català i vol una mica més de temps de la seva voluntària. Després ens hi afegim l'Emilia i jo, i parlem totes juntes fent un cafetó en una cafeteria al centre de Reus, que és establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua, en el qual ens sentim molt còmodes perquè es crea un ambient distès i acollidor que afavoreix la conversa.

El nostre grup és molt heterogeni, perquè cap de nosaltres no és nascuda a Catalunya, però ens sentim catalanes d'adopció.

La Carmen va néixer a Almeria, però va arribar a Reus de ben petita; és casada amb un català i viu en un poble petit, per la qual cosa, quan parla, usa unes expressions úniques i molt enriquidores per a les nostres aprenentes, que sovint se sorprenen de la peculiaritat de la seva parla.

La Luisa, la seva aprenenta, és portuguesa i fa vuit anys que viu a Tarragona, però el seu entorn no l’ajuda gaire a parlar en català perquè és pràcticament tot de parla portuguesa, tot i que els seus fills parlen tan bé el castellà com el català.

La raó per la qual la Luisa fa el voluntariat lingüístic a Reus i no a Tarragona és per motius de feina, hi treballa i, quan plega, li és més còmode quedar-se una estona més a Reus per xerrar de temes molt quotidians amb les seves tres confidents.

Jo sóc nascuda a Sevilla, i vaig començar la meva participació en el Voluntariat per la llengua essent l’aprenenta de la Carmen, però, a poc a poc vaig anar guanyant seguretat i fluïdesa parlant en català i ara ja sóc una voluntària de ple dret.

L'Emilia és de Còrdova i el seu entorn és castellanoparlant. Per això les nostres trobades li serveixen per practicar la  llengua i adonar-se que pot parlar en català en qualsevol altre interlocutor, si s’ho proposa.

Les nostres converses són molt  variades, ja que no portem res preparat, i són una molt bona excusa per conèixer-nos millor i reforçar l’amistat que ens ha anat unint cada setmana. Parlem de tot d’una manera improvisada i desacomplexada —fins i tot en alguna ocasió hem repassat el guió d'una obra de teatre en què hem actuat la Carmen, l’Emilia i jo—. En una ocasió, una de les nostres aprenentes va demanar al cambrer una tovallola en comptes d'un tovalló, una anècdota que segur que poden explicar molts dels nostres aprenents.

Ana María Muñoz, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Reus (Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura), que té com a aprenenta l'Emília Rodríguez. Les dues es troben habitualment amb la parella lingüística formada per la Carmen Rodríguez (voluntària) i la Maria Luisa Figueiredo (aprenenta).
   

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/06/2016

Les sessions de conversa en català del Voluntariat per la llengua al Centre Penitenciari Lledoners s’han acabat i el Diego, un dels aprenents d’aquesta edició, vol donar les gràcies a l’equip de voluntaris lingüístics que les han fetes possible. Aquest és el text d’agraïment que ens ha fet arribar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat:

La participació dels voluntaris de parelles lingüístiques ha estat motivadora, entretinguda i divertida per a nosaltres els aprenents. Els voluntaris han aconseguit establir una relació de respecte i amistat amb nosaltres, i alhora hem estat molt interessats a participar i practicar la llengua catalana.

A través de les xerrades de cada setmana, hem pogut conèixer una mica de la cultura d'altres països, així com també, els valors de respecte i entreteniment que poden ser aconseguits, independentment del lloc on som.

L'únic que hem de fer és estar agraïts a tots els voluntaris per tot l'interès i entusiasme dipositat per part de cadascun, ja que vénen al centre penitenciari cada setmana a promoure la interacció i les bones pràctiques de la llengua catalana. Més enllà de tot això, també han aportat diversió i coneixement.

A les sessions de conversa, quan ens reuníem i començàvem a parlar, els voluntaris ens ajudaven a oblidar-nos de la presó i ens transportaven fora d'aquesta realitat, ens proporcionaven una sensació de felicitat, com si fóssim al carrer xerrant amb els amics. Les xerrades eren en català i això feia que treballéssim l’idioma i el practiquéssim de manera divertida i entretinguda.

El meu voluntari, el Gabriel, arribava cada setmana amb un somriure a la cara. Venia amb ganes d'ensenyar i al mateix temps d'aprendre sobre els nostres països i les nostres cultures. Ha establert una relació d'igualtat i ha aportat valors per ambdues parts.

Hem d'estar eternament agraïts a tots els voluntaris, per aquests petits instants de rialles i aprenentatge, farcits de sentiments càlids que ens han portat fora d'aquesta realitat.

Gràcies per tot. Que Déu els il·lumini sempre.

Diego, aprenent de la vuitena edició del VxL del CNL Montserrat al Centre Penitenciari Lledoners

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!