Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
05/12/2018

Parlem de granotes voladores amb banyes

El Josep Rubies és un voluntari per la llengua a Santa Coloma de Gramenet i d’entrada es presenta amb un acudit que acostuma a fer a les trobades als aprenents. Comenta que, com ells, tampoc és d’aquí. Va néixer a Badalona, ja que en aquell moment no hi havia hospital a Santa Coloma, i de pares també “estrangers”, ell de Balaguer i ella d’Andalusia.

Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?

Va ser per la meva germana, ella feia ja de voluntària a Santa Coloma i, com jo vivia a Barcelona, vaig decidir fer-lo allí.

I per què t’hi vas apuntar?

Soc bilingüe des de petit, em vaig criar així i conec les dues formes de pensar i parlar. La part hispana trobo que no corre perill de perdre’s, però l’altra sí. Fent de voluntari puc posar el meu gra de sorra.

Ja portes un parell d’anys com a voluntari a Santa Coloma. Hi ha alguna diferència a l’hora de fer de voluntari del VxL aquí i a Barcelona?

Barcelona és molt gran i has d’agafar algun transport per anar d’una banda a l’altra; en canvi, a Santa Coloma, en deu minuts caminant ja hi ets. També aquí la majoria d’aprenents que he tingut són hispanoparlants i fan el que jo anomeno “catallà”, diuen paraules intercalades de castellà i català. Trobo que a Barcelona els aprenents s’animaven més ràpidament a passar al català.

Què acostumes a fer a la primera trobada?

Sobretot definir molt bé el lloc i l’hora, també intento sondejar de què li agrada parlar. A la primera trobada la gent va molt tímida i intento que sigui interessant la conversa. També faig de voluntari en un hospital, així que tinc pràctica a l’hora de fer una bona entrada a una persona que no em coneix.

I després?

Tenir molts temes de conversa. Tirar de conversa és com qui pesca un peix; si ho detecto, parlem de granotes voladores amb banyes. És important saber de quins temes es poden parlar i de quins no, s’han de trobar els punts en comú per conèixer el perfil de la persona però sense interrogatoris. Com si fos ficar l’ham i agafar el peix. Si vas preguntant i mostrant interès, és més fàcil que segueixin amb les trobades.

Acostumes a quedar en algun lloc en concret?

No, depèn dels aprenents. Hi ha persones que volen fer un cafè però d’altres, per raons econòmiques, prefereixen un parc a l’ombra. També he tingut aprenents que disposaven de poc temps i quedàvem a prop del metro i recordo una que estava fent un curs i quedàvem en un forat que tenia entre les classes.

Notes que els aprenents milloren?

Els que acaben i fan les deu sessions, sí. Al cap d’unes quantes trobades agafen més confiança i es deixen anar. També depèn de si hi ha interès i això es nota. Algunes persones aprenen català perquè els agraden les llengües, d’altres per la feina o els estudis o també per ajudar els seus fills.

Què diries a la gent perquè s’apuntés com tu de voluntari al VxL ?

En lloc de xerrar, fes alguna cosa. Hi ha gent que diu molt “faria això, faria allò altre...”. Jo penso que en lloc de queixar-te, has de fer alguna cosa per allò que consideres que és teu, com la llengua.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/11/2018

DE PARELLA LINGÜÍSTICA A PARELLA SENTIMENTAL

La Mª Eugenia i el Josep M. formen un duet que va sorgir primer com a parella lingüística i després com a parella sentimental.

La Mª Eugenia és una colombiana que porta gairebé quatre anys a Montmeló. Ha viscut sempre pendent dels seus tres germans sense l’oportunitat de crear ella la seva família. Des de ben petita va haver de fer de germana, mare i mestressa de casa alhora mentre el seu pare treballava per portar un sou a casa.

En Josep M. és un bon jan, és un senyor que coneix Montmeló de pam a pam, que té una casa feta museu farcida de records de la seva infància i de tota la transformació que ha viscut el poble en qüestió de quinze anys. Els pares van morir i ell va quedar sol.

Ni la Mª Eugènia ni el Josep M. es coneixien, però un amic en comú els va presentar perquè sortissin i coneguessin gent , perquè s’animessin a participar en les activats del Casal de la Gent Gran, perquè no es tanquessin a casa dia rere dia. I així ho van fer.

Primer es van trobar en els tallers del Casal, entre els quals hi havia el Grup de Conversa i hi van participar per poder xerrar una mica: la Mª Eugènia per millorar el seu català i en Josep M. com a voluntari per donar un cop de mà en les converses.

El Voluntariat per la llengua va ser una altra de les activitats a les quals es van apuntar. L’Oficina de Català formava parelles lingüístiques i ells hi van participar. Primer es trobaven una hora, després una miqueta més i finalment... decidiren, ara fa un any, compartir la seva vida i conviure plegats.

La Mª Eugènia és una addicta a la lectura, sempre porta a la bossa el seu llibre electrònic. Fa molt de temps que va començar a llegir en català, malgrat que només entenia la meitat de les paraules, però li agrada molt llegir-les en veu alta. És per això que en Josep M. ha estat el seu gran suport per aprendre, un gran traductor que diàriament la posa a prova. Cada dia li ensenya com a mínim, diu ell, dues paraules en català i ella les ha de recordar.

Ara són grans i s’estimen; la Mª Eugènia és els ulls d’en Josep M., que va perdent la vista a poc a poc. En Josep M. és la força per animar la seva aprenenta a conèixer una mica més la nostra cultura, la nostra llengua.

Susanna Corcho, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montmeló (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/11/2018
,

Us volem parlar de la parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual formada per la Laia Castells, de Manlleu i l’Ingemar Strandvik, de Brussel·les. Els hem pogut conèixer perquè l’Ingemar, que viu a Brussel·les, ha vingut a la comarca per conèixer l’entorn on viu la Laia. Nosaltres estem encantats amb la seva visita!

L’Ingemar té estudis en Filologia Russa i Espanyola, un grau en Traducció, un altre en Interpretació, i un màster en Dret Europeu. És d’origen suec però des de fa vint anys viu a Brussel·les on treballa en gestió de qualitat en l’àmbit de la traducció.

Fa trenta anys que parla castellà i que va regularment a Espanya. Com que passava cada cop més temps a Catalunya, en un moment determinat li va semblar lògic posar-se les piles i fer un esforç per aprofundir el coneixement de la realitat catalana. A més, l'Ingemar va pensar que, si aprenia català, li permetria comprendre millor els esdeveniments polítics dels últims anys a Catalunya.

La Laia és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra, estudis que va completar amb un postgrau en Correcció i Qualitat Lingüística a la Universitat Autònoma de Barcelona i un màster en Formació per al professorat de català per a persones adultes a la Universitat de Barcelona.

Ha treballat com a traductora, assessora lingüística i docent de llengües tant en l’empresa privada com en organismes públics. Des de fa uns anys, gestiona el seu propi negoci d’assessorament lingüístic, formació en llengües estrangeres i organització de viatges educatius a l’estranger.

Les seves grans passions són la llengua, viatjar i conèixer persones d’arreu. En aquest sentit, el VxL virtual és un tipus de programa que li escau d’allò més.

  1. Com vau conèixer el programa i què us va motivar a apuntar-vos-hi?

Ingemar: Després d'un curs de català bàsic a la UOC, em vaig subscriure al diari Ara, que llegeixo diàriament, però com sempre passa quan aprens llengües, el més difícil és fer el pas i començar a parlar. Evidentment és encara més complicat si vius fora de Catalunya. Buscant per Internet un dia vaig trobar la notícia que VxL esdevenia virtual i que hi hauria possibilitats de fer un voluntariat per Internet i m’hi vaig inscriure.

Laia: Com que vaig treballar en diverses ocasions per al CPNL, ja feia anys que coneixia el programa VxL en la seva modalitat presencial, però mai m’hi havia acabat de llençar per manca de temps. Un bon dia, la dinamitzadora del programa de Manlleu  va informar-me que existia també una nova modalitat virtual.

Vaig pensar que seria una molt bona oportunitat per donar a conèixer la llengua i cultura catalanes a persones que segurament residien a l’estranger i que, per tant, ho tenien complicat per practicar la llengua en situacions comunicatives reals. M’hi vaig apuntar valorant, també, el fet que l’opció virtual és la més oberta i flexible quant a temps i lloc on et trobes.

  1. Laia, per què fas de voluntària lingüística? Què t’empeny a dedicar una hora del teu temps a una altra persona per tal que practiqui el català?

Ja feia temps que volia reprendre la tasca de transmetre els meus coneixements de cultura i de llengua catalanes a persones amb ganes d’aprendre-les, però per manca d’hores, no podia dedicar-m’hi, atesos altres compromisos professionals. De manera que el mínim que podia fer era invertir una hora a la setmana (si bé sempre acaba sent tan flexible que l’horari i la freqüència els marquen voluntari i aprenent) al VxL en modalitat virtual. De seguida ho vaig veure clar i em vaig engrescar a apuntar-m’hi. Per a mi, és molt gratificant no només permetre practicar a un aprenent la meva llengua materna, sinó també ensenyar-li com és la nostra vida en català.

  1. Ingemar, a banda de practicar el català, has pogut conèixer altres aspectes culturals de la societat catalana que fins ara no coneixies?

A banda de poder practicar el català, el VxL m'ha permès de descobrir molts aspectes de la cultura catalana que ignorava o dels quals havia sentit parlar, però no sabia com accedir-hi. La meva voluntària m'ha suggerit llibres, programes de televisió, publicacions, eines lingüístiques... Una sèrie de coses que no sé com hauria descobert sense el VxL. El que més m'ha cridat l'atenció és la qualitat de programes de televisió com Polònia, FAQS o Katalonski. A més, escoltant coses de la vida de la voluntària, em va despertar un interès a visitar nombrosos indrets.

  1. Recomanaríeu el programa VxL com una eina més per a l’aprenentatge i la pràctica de la llengua? Per què?

Ingemar:  Jo de veritat recomanaria el VxL virtual a tothom que vulgui aprendre el català. Quan aprens una llengua, el més difícil sempre és passar a l’acció i començar a parlar. L’Skype o el WhatsApp són al mateix temps molt informals i creen una atenció molt concentrada. Si hi ha algú que està disposat a dedicar unes hores del seu temps per parlar amb tu, és quelcom que cal aprofitar i agrair.

Laia: El VxL virtual ha representat un repte per a mi des del començament, ja que no es tractava de fer classe de llengua ni era un contacte presencial, elements amb què estava acostumada a treballar. Un cop ets dins, t’adones que la cosa va molt més enllà, que no es tracta només de corregir la llengua oral de l’aprenent, sinó que és un intercanvi de cultures real, de perspectives diferents i de mons paral·lels que s’aproximen sota un únic element comú: l’ús oral i escrit de la llengua catalana. És realment espectacular veure com el teu aprenent millora la seva pronunciació, reté nous mots i, fins i tot, utilitza expressions i frases fetes tal com tu les dius! Per a tot això, recomano el VxL virtual sense cap dubte.

Després de parlar-ne i de pensar-hi plegats l’Ingemar i la Laia ens parlen de les sensacions que els suggereix  el VxL:

yes El programa VxL ha representat una experiència sorprenent, ja que ha significat un encontre real amb una perspectiva diferent de la pròpia.

yes És una aventura arribar a connectar amb algú que no coneixes. L’intercanvi, i el fet de ser de cultures diferents, desperta un interès per aprendre la llengua i la cultura de l’altre. Si ets una persona curiosa, pots descobrir moltes coses interessants en poc temps; no cal dedicar-hi gaire temps o el temps que et prendria un curs de llengua corrent.

yes Per aprendre una llengua, cal llençar-se a explorar identitats diferents.

yes No n’hi ha prou  d’estudiar l’estructura de la llengua escrita, sinó que cal fer el pas a llençar-se a parlar, a comunicar-se.

yes Un aspecte rellevant és la importància de començar a parlar quan aprens una llengua, i això és més difícil si no estàs al país, i a més és complicat trobar el temps d’anar a classe. Doncs, per a tot això, el VxL ha funcionat molt bé.

yes Parlar per Skype o Whatsapp crea un ambient molt informal, la qual cosa és bona per començar a parlar perquè al mateix temps crea una atenció molt més concentrada que en una conversa presencial o a classe presencial; és una atenció molt concentrada que és molt eficaç, fet que facilita el procés d’aprenentatge.

yes És rellevant la facilitat, tant per a l’aprenent com per a la voluntària, de trobar el temps que més convingui.

Gemma Baladas, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística d'Osona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/11/2018

La Isabelle, aprenenta francesa, comparteix amb nosaltres la seva experiència amb el Voluntariat per la llengua (VxL) virtual. Fa 5 mesos va començar les trobades virtuals. Prèviament, havia fet cursos de català al Parla.cat. Ens comenta que mira TV3 per Internet per assabentar-se de les notícies i li agrada molt aprendre curiositats del mestre Pompeu Fabra.

Isabelle, com van les trobades virtuals amb la Sylvia?

Amb la Sylvia, la meva parella lingüística virtual, totes dues vam esperar la primera trobada amb impaciència. De fet, la modalitat virtual és diferent de la modalitat presencial, però també té avantatges per a persones que viuen fora de Catalunya.

Durant les nostres trobades hem parlat de les coses que fem habitualment, és a dir, les sortides de cap de setmana, la feina, les tasques diàries, utilitzant el vocabulari de la vida quotidiana. També hem parlat de les tradicions catalanes com el cremat, les havaneres, la Festa Major, els castellers (la Sylvia em va enviar un vídeo de la 26 edició del Concurs de Castells a Tarragona ) o de les nostres vacances.

Vaig poder entrenar-me per dir «vaig» i «veig» i per pronunciar el verb «vull», perquè tenia dificultats per fer-ho bé. Ara ja no tinc aquests problemes!

A cada trobada, la Sylvia em va fer dir l'hora en català! (“dos quarts de sis”).

També vam fer servir les targetes de VxL "Temes per parlar en català" que ofereixen molts temes per parlar: feina, viatges, festes, comunicació...

Des d'aquestes trobades, la meva paraula s'ha alliberat. Abans, no m'atrevia a parlar i ara no dubto tant a parlar amb tothom!

Estic agraïda al Voluntariat per la llengua per posar-me en contacte amb la Sylvia. Hem fet més de les deu hores de trobades previstes, però continuem! Recomano a tots els que volen parlar amb molta fluïdesa inscriure's al Voluntariat per la llengua. Pel que fa a mi, és tot un èxit!

Isabelle Greco és una aprenenta del VxL virtual resident a França que té com a parella lingüística la Sylvia Navarro, que viu a Catalunya.

Anna Codina, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/11/2018
, , , , , , , ,

Permeteu-me que us presenti la història de l'Amadou Cissé El Hadji, que podeu llegir en paraules d'ell en aquest altre escrit del blog: "Persones que fan de la nostra vida quelcom ben enriquidor (la increïble història de l'Amadou i el VxL)".

Al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell vam conèixer aquest jove senegalès l’any 2009, quan el Lamine, un company seu i aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL), li va proposar que sol·licités una parella lingüística. L’Amadou entenia el català, però li costava molt parlar-lo. Tot i així, tenia tantes ganes d’integrar-se a la cultura catalana i tenia tan clar que la millor manera de fer-ho passava per l’aprenentatge de la llengua, que no vam dubtar en buscar-li un voluntari. Van col·laborar en l’acte d’inici de l’edició de tardor de 2009:

 

El tàndem Francesc Xavier-Amadou va funcionar fantàsticament bé, tant que el Francesc Xavier és, per a l’Amadou, el seu “pare català”.

Posteriorment, va tenir la Montse com a parella lingüística. Van col·laborar en diversos actes, com en l’exposició fotogràfica que es va realitzar al Club Natació Sabadell:

Gràcies a ella, es va animar a apuntar-se al taller de teatre del VxL. Aprofitaven les trobades per assajar el guió i, un cop a dalt de l’escenari, el sentiment de grup era molt potent i l’Amadou es transformava i ens explicava històries i vivències del Senegal que ens feien emocionar...

 

El desembre del 2010 el grup de teatre va formar part d’un Power Point vivent” que representava de forma dramatitzada els mecanismes de funcionament de les trobades entre parelles lingüístiques.

 

A través del Mamadou, aprenent i participant actiu del taller de teatre, va conèixer la Núria, voluntària del Mamadou i col·laboradora habitual de les diverses activitats organitzades pel VxL, com és el cas de la IV Trobada del VxL del CNL de Sabadell, l’any 2010, on la Núria i el Mamadou van participar en el concurs lingüístic:

O bé el vídeo de difusió del VxL realitzat per estudiants de la UAB l’any 2011: https://youtu.be/enHiDRrw3wg

La Núria i l’Amadou es van casar, pel ritual africà, en una masia de Sant Quirze. Vaig tenir el plaer de poder assistir al seu casament i em van dir que s'havien trobat "gràcies" al Voluntariat per la llengua!

Des d’aleshores, han compartit experiències culturals senegaleses i catalanes i fins i tot va aparèixer en un capítol de la sèrie Crackòvia, fent de Thievy, parlant en català. I la Núria em va escriure de part de tots dos i em va dir: “Diu l’Amadou que us doni les gràcies perquè ha pogut participar al Crackòvia perquè parla català, i això ha estat gràcies al programa Voluntariat per la Llengua”. Des d’aquí, doncs, us reproduïm la història de l’Amadou que pretén ser un humil homenatge a la voluntat d’integrar-se que sempre ha demostrat de l’Amadou i d'integrar, la Núria.

El 16 d'octubre de 2018 el diari El Punt Avui va recollir el testimoni de l'Amadou en el reportatge "Podría viure aquí sense parlar català", que parlava sobre experiències en el VxL.

Lídia Coll, dinamitzadora del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/11/2018
, ,

Em dic Amadou Cisse i sóc de Marsassoum, un poble del sud del Senegal. Tinc 33 anys, visc a Sabadell des de l'any 2008 i en fa dos que em vaig casar amb la Núria. Fa cosa d'un mes que estic treballant i, per fi, sento que les coses comencen a ser com jo havia somniat quan vaig marxar de casa meva.

Des del Voluntariat per la Llengua (VxL) del Servei Local de Català de Sabadell, en el qual tant jo com la meva dona hem participat durant diversos anys, m'han demanat que us expliqui la meva experiència des que vaig arribar a Catalunya. Per a mi és una manera de donar a conèixer la meva història i la sort que he tingut de trobar persones que m'han acollit i que m'han permès sentir-me un més aquí, en un món ben diferent del meu i alhora amb tantes coses en comú.

Des que era ben jove somiava que emigrava a Europa, tal com havien fet els meus tiets i cosins, per millorar les condicions de vida de la nostra família. Al maig del 2007 va arribar la meva oportunitat i vaig poder viatjar a Mauritània, on vaig estar sis llargs mesos. El dia 6 de novembre vaig agafar una pastera i, després de quatre dies al mar, vaig arribar a les Illes Canàries, on vaig estar quaranta dies en un centre d'internament per a persones indocumentades. Finalment, el dia 28 de desembre del 2007 vaig arribar a Mataró, a casa del meu cosí. Ja havia arribat, per fi, a l'anhelada Europa.

Quan vaig arribar em vaig sentir confús i molt impactat pel que veia, tot era molt diferent del món d'on jo venia. No coneixia ningú, les persones em miraven amb recel o fins i tot amb por, no parlava cap de les llengües que es parlen aquí, no em podia comunicar amb ningú... La primera setmana em vaig sentir espantat, perdut, i vaig qüestionar-me el fet d'haver vingut. Els meus cosins i altres senegalesos amb qui vivia em deien que mirés la televisió per conèixer una mica més el lloc on havia aterrat, la cultura, la llengua... i al cap d’una setmana ja tornava a marxar, aquest cop a Andalusia, a buscar feina, perquè a Catalunya no en trobava, i jo havia vingut a treballar! Allà hi vaig estar dos mesos i només hi vaig poder treballar dos dies... Que desesperant!

Un cosí que vivia a Sabadell em va proposar de venir-hi i, des de llavors, ha estat la meva ciutat, el lloc on visc. Aquí tampoc no va ser pas fàcil, els primers mesos: la meva situació legal era irregular, no tenia feina... Sempre em relacionava amb altres nois africans, però jo volia anar més enllà. Em va ajudar molt l'Oficina d'Atenció a la Nova Ciutadania. Gràcies a la Carmen, a la Nani i a la Cristina vaig poder conèixer una mica més Sabadell i de quina manera m’hi podia integrar. La informació que em van facilitar em va permetre contactar amb el teatre El Ciervo, que em va donar l'oportunitat de fer teatre sense saber encara parlar ni una paraula de català ni de castellà. I això que vaig fer de Manelic! Temps després, des de la mateixa Oficina, em van trucar per si volia participar a la Cavalcada de Reis. Però què era, això de la Cavalcada de Reis? Tant me feia que no ho sabés amb exactitud..., jo hi volia participar, perquè m'encanta el teatre, i em sentia afortunat de poder viure noves experiències i conèixer gent. Fer de patge reial va ser ben divertit!

A més a més de les activitats, tenia ganes d'aprendre la llengua del país, i l'any 2009 vaig començar a assistir a l'Escola de Formació d'Adults del meu barri. Però em vaig posar malalt i no vaig poder acabar el curs, quin greu! Estava ben content d'anar a l'escola –no en vaig tenir l'oportunitat quan era petit– i em sentia agraït de poder aprendre aquí!

Per poder millorar el coneixement del català, un company meu, el Lamine, em va aconsellar que participés en el programa Voluntariat per la Llengua. Vaig adreçar-me al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell i la Lídia (la dinamitzadora del vxL) em va presentar el Francesc Xavier, el meu voluntari. Gràcies a ell, vaig millorar el català i això em va possibilitar una millor integració social. De fet, ell, la seva dona i la seva filla, la Marta i l'Anaís, ara són els meus pares i la meva germana. Vaig tenir molta sort amb la meva nova família, però els vaig haver de deixar perquè necessitava treballar i vaig marxar a Lleida. Allà, però, mala sort: en set mesos només quinze dies de feina.

El Francesc Xavier em va donar l'oportunitat de tornar a Sabadell i poder viure en millors condicions, i així ho vaig fer. Vaig reprendre les classes a l'Escola de Formació d'Adults i la participació al Voluntariat per la Llengua, i aquest cop la Lídia em va assignar una parella nova, la Montse. Amb ella ens vam apuntar al grup de teatre del VxL i vaig conèixer una colla de catalans molt entranyables i divertits: el Vicenç, el Lolo, el Pep, la Teresa, la Najat, l'Antonio, l’Ana María, el Mamadou... Vam passar molt bones estones assajant, al Casal Pere Quart, i vaig perdre la vergonya a deixar-me anar parlant en català: no els oblidaré mai! De fet, gràcies al taller de teatre del VxL, he estat capaç no nomes de parlar en català a dalt d’un escenari sinó de fer de Thievy al Crackòvia de TV3 davant les càmeres!

En l’àmbit personal, gràcies al Mamadou, vaig conèixer la seva voluntària lingüística, la Núria, que des de fa dos anys és la meva dona. El dia del nostre casament li vaig dir a la Lídia: “el Voluntariat per la llengua ens ha unit!”. En aquest temps hem viscut un munt d'experiències plegats que ens ha permès coneixer-nos millor, qui som i d'on venim, la realitat de Catalunya i la del Senegal, la nostra cultura, la nostra família i els nostres amics... Ara tots dos formem part d'una gran família d'aquí i d'allà. I tot gràcies al fet que un dia els nostres camins es van creuar.

Per finalitzar, us animo a viure totes aquelles experiències que us siguin possibles. I, si podeu, amb gent d'aquí i d'allà. Conèixer altres realitats es pot fer viatjant, però també aquí, ben a prop de casa, i fins i tot a casa, amb persones que poden fer de la nostra vida quelcom ben enriquidor!

L'Amadou Cisse (aprenent del VxL del CNL de Sabadell) va fer aquest escrit l'any 2014. Ja fa sis anys que es va casar pel ritual africà amb la Núria (la voluntària del VxL que havia estat parella lingüística del seu amic Mamadou).

D'entre les convidades al casament hi havia la dinamitzadora del VxL del CNL de Sabadell, qui també ha escrit sobre l'Amadou en aquest blog (Humil homenatge a la voluntat d’integrar-se de l'Amadou i a la d'integrar de la Núria).

El 16 d'octubre de 2018 van explicar la seva experiència en el VxL en aquest reportatge del diari El Punt Avui: "Podría viure aquí sense parlar català".

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
08/11/2018

Nosaltres, la Patrícia i jo, que em dic Jordi, ens vam conèixer fent el curs de Català 3 a l’Escola d’Adults de la Llagosta. L’any següent, però, la Patrícia es va inscriure als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a Barcelona. Aquell any, que ella feia l’Intermedi II i III, li van oferir la possibilitat de tenir una parella lingüística a través del Voluntariat per la llengua (VxL) i, com a aprenenta, li va semblar una molt bona oportunitat per practicar el català i perdre la vergonya. Pel que fa a mi, que aquell any feia el curs de suficiència 1 a la Llagosta a través també del CPNL, em van demanar si volia ser voluntari lingüístic al VxL i vaig dir que sí, perquè vaig creure que era una bona oportunitat per ajudar les persones que volen aprendre a parlar el català, però que no el parlen per falta d’ajuda o per vergonya. Va ser llavors quan l’Oficina de Català (OC) de la Llagosta ens va posar en contacte per tal de formar una parella lingüística, de manera que ens vam retrobar un any després.

Les primeres trobades van tenir lloc a la Biblioteca de la Llagosta; ens hi trobàvem un dia a la setmana i confirmàvem la trobada a través de Whatsapp. Actualment ho continuem fent així, tot i que ara ens trobem més aviat a cafeteries del poble. Som molt constants i no portem res preparat, sinó que parlem espontàniament de qualsevol tema, ja siguin temes d’actualitat, dels nostres països respectius, de bricolatge, de tot.

Estem molt satisfets de veure com les converses s’han tornat molt més fluïdes. I si s’hi incorpora  una tercera persona, la fluïdesa es manté.

A començaments d’estiu, ens va semblar interessant que la Patrícia practiqués el català amb altres persones del poble, no només amb mi, i com que a tots dos ens agrada caminar, vam organitzar una caminada fins a l’ermita de Santiga de Santa Perpètua de Mogoda amb un grup de coneguts. Durant tot el camí vam parlar en català amb tothom. Com he dit abans, a  tots dos ens agrada caminar i, quan en tenim l’oportunitat, ens hi apuntem de seguida. També compartim l’afició del bricolatge, comentem com arreglar desperfectes de la casa o fer-hi millores i compartim experiències sobre aquesta qüestió.

Hi ha una cosa que ens fa gràcia i és que, quan vam coincidir a l’Escola d’Adults de la Llagosta, a la Patrícia li costava d’entendre què deia jo, perquè parlava massa ràpid, i això li feia una mica de ràbia, i  també feia que no ens entenguéssim gaire bé personalment. I resulta que ara, un any després, ens tornem a trobar al VxL i ens hem fet amics. El món és un mocador!  
Per acabar, considerem que la nostra experiència com a parella lingüística del programa del VxL és molt positiva i enriquidora, i és per això que animem altres persones a participar-hi.

Jordi Sisó Oller (voluntari) i Patricia Sust Sajur (aprenenta), parella lingüística del VxL de l'OC de la Llagosta (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/10/2018
,

Primer any d'establiment col·laborador del VxL a Santa Coloma de Gramenet!

Xavier Santamaria de Roba Bugatti Home (c. de Pompeu Fabra, 10) i David Ventura d'Alfil Santa Coloma (c. de Sant Josep, 12) tot just han fet el seu primer any com a establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet. Per aquest motiu, els hem preguntat com valoren l'experiència de rebre aprenents del VxL i alumnes dels cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L’Heura.

Què aporta a l'establiment col·laborador aquestes visites lingüístiques?

Xavier: Personalment m'omple a mi i així a la botiga.  M'agrada participar-hi perquè puc fer un cop de mà a algú que vol aprendre; a més, no costa res.

David: Interessadament va bé pel negoci perquè entra gent, però també està molt bé perquè es tracta de persones a les que ningú s'atreveix a parlar en català i així ja hi ha algú que comença a fer-ho.

Venen amb ganes de parlar?

Xavier: Sí, venen amb  molt bona disposició.

David: Sí, venen amb ganes de parlar, inclús em pregunten com es diuen en català els articles que hi ha a la botiga.

Es nota la vergonya o els nervis que tenen a l'hora de parlar?

Xavier: Recordo un home que sí que en tenia, però es normal perquè es tallen i és que segurament van a botigues que no hi havien anat mai abans, així que tenen encara més.

David: Va venir una persona que no, tant se li'n feia, el que volia era fer la pràctica, però les altres es notaven una mica tallades.

Creus que és útil per als alumnes practicar el català en els establiments de la ciutat?

Xavier: Sí, perquè és diferent parlar en una classe i veuen que poden fer-ho amb més tranquil·litat. A més, el professor té un accent i una manera de parlar diferent de les que trobaran a les botigues, que també seran diferents entre elles.

David: Sí, s'ha de parlar. Un idioma si no es practica fora d'una classe, no serveix de res.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del CNL L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/09/2018

Compartim amb vosaltres un article que hem demanat al Club Muntanyenc Mollet, com a entitat implicada amb el Servei Local de Català (SLC) de Mollet del Vallès i les parelles lingüístiques. Des de 2006, ininterrompudament, el Club ens ha organitzat una marxa anual per al nostre alumnat dels cursos de català per a adults i les parelles lingüístiques del nostre VxL i ha mobilitzat uns 800 participants en aquestes sortides. Enguany celebra el 75è aniversari. Per molts anys puguem continuar col·laborant junts!

Conèixer el país

El Club Muntanyenc Mollet, com moltes altres entitats excursionistes de Catalunya, té molt clar que aquesta no és només una activitat esportiva i comporta, també, conèixer el país: “no es pot estimar allò que no es coneix” i res millor que començar pel territori més proper i caminant, que ens permet apropar-nos-hi, entendre'l: des de la natura que l'envolta i  pels testimonis històrics i culturals del passat fins als actuals.

Això és el que ens ha orientat les sortides amb el Voluntariat per la llengua i les parelles lingüístiques des de l’any 2006, conjuntament amb els socis del Club que hi han participat amb aquell sentit de companyonia cap els convidats que obre portes, comparteix inquietuds i desvetlla sovint un nou interès.

Es va començar per Gallecs, l'entorn més proper i després es va passar a pobles veïns amb l'ajut del transport públic —en alguns casos—  amb visites al jaciment romà de Montmeló, al dolmen de Castellruf de Sant Maria de Martorelles, a Santiga, als cellers de Can Roda i Parxet, a la Fundació Folch i Torres i en la darrera visita, a la Casa de les Aigües de Montcada.

Sempre les jornades han estat una agradable experiència i un resultat general de satisfacció, no tan sols pel seu contingut, sinó per la simbiosi que s'ha generat entre uns i altres, on tots hem après de tots. Volem testimoniar a l'SLC de Mollet que ha estat un goig poder col·laborar amb la tasca que desenvolupa i significar que hem tingut la joia d'incorporar com a socis alguns participants, que ara com tots,  pas a pas, descobrim el país i n'augmentem l'estima.

Tot recordant Pompeu Fabra en el “seu any”: en els 150 anys del seu naixement, els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana normativa, i com a gran excursionista que fou i que en les seves sortides va afegir: “ l’amor per la pàtria i l’interès i la passió per les diferents manifestacions lingüístiques del territori català”.

SORTIDES AMB EL CLUB MUNTANYENC MOLLET

  • 2006 i 2007 Gallecs, Espai Rural de Gallecs, Església de Gallecs, seu del Club Muntanyenc Mollet (120 persones)
  • 2007 Palau-solità i Plegamans, castell de Plegamans-Fundació Folch i Torres  (60 persones)
  • 2008 Santa Perpètua, castell de Mogoda i trobada amb les parelles i alumnat de Santa Perpètua (80 persones)
  • 2009 Montmeló, Jaciment de Can Tacó (50 persones)
  • 2010 Sant Fost-Santa Maria de Martorelles, turó de Galzeran i dolmen de Castellruf (60 persones)
  • 2011 Santa Maria de Martorelles, Can Girona i celler Parxet (100 persones). El Club Muntanyenc Mollet rep el premi Voluntariat per la llengua Marketplace en la categoria entitat col·laboradora.
  • 2012 Sant Cugat del Vallès, visita guiada: església, monestir... (70 persones)
  • 2013  44a Renovació de la Flama de la Llengua amb el Club Muntanyenc Mollet a Montserrat (25 persones)
  • 2014 Santa Perpètua de Mogoda, Santiga: visita guiada amb el Club Muntanyenc Mollet i l’Associació d’Amics de Santiga (50 persones)
  • 2015 Martorelles, Celler de Can Roda (80 persones)
  • 2016 Palau-solità i Plegamans, castell de Plegamans-Fundació Folch i Torres  (60 persones+ parelles dels companys del CPNL de Palau 15-20 persones)
  • 2017 Montcada i visita guiada a la Casa de les Aigües de Montcada (30 persones)

Club Muntanyenc Mollet

C/  Pineda Fosca, 6 –Casal La República - 08100   Mollet del Vallès

Tel./fax: 93 579 12 85 a/e: cmmollet@cmm.jazztel.es   http://www.cmmollet.cat

Montserrat Pocurull, responsable de l'SLC de Mollet del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/08/2018

La fruiteria i verduleria Bis Milah, al carrer Regomir del barri Gòtic de Barcelona, és un dels nous establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona a Ciutat Vella. Parlem amb el Mansoor, un dels propietaris, perquè ens expliqui la seva relació amb la llengua catalana.

Ens pots explicar quan i com va ser la teva arribada a Catalunya?

Sí, vam venir l'any 1999 amb tota la meva família, els meus germans i la meva mare. El meu pare portava uns vuit o nou anys treballant aquí. Jo tenia 13 anys, venia d'un poble molt petit allà al Pakistan, i clar, venir a una ciutat com Barcelona va ser un xoc molt gran, quant a la cultura, quant a la llengua... Venia amb molta humilitat, amb moltes ganes d'aprendre, però clar, d'on venia jo a aquí... el dia i la nit.

Pel que fa a aquest xoc amb una nova cultura i una nova llengua, com va anar?

Si no recordo malament vam arribar al setembre, i al cap de dues setmanes ja vam anar al col·legi. I quan ja comences el dia a dia d'aquí, doncs bé. Els primers tres mesos ens enteníem bastant bé en anglès i després ja comences a aprendre millor la llengua. Va anar tot molt bé.

Vau anar a una aula d'acollida o directament a les aules?

No, no, anàvem aquí al carrer Ample a una escola que ja no hi és, l'escola Pia Calassanç, i vam aprendre directament a les aules.

A l'hora de practicar fora de l'escola, vas tenir ajuda dels veïns, de la gent del barri?

Més que ajuda, clar, nosaltres teníem ja aquest negoci i aquest barri fa uns vint anys era molt de gent del país. Ara, òbviament ja no ho és. Nosaltres vam agafar confiança amb veïns, jo tot el dia jugava al carrer amb la pilota... El dia a dia va ser la meva universitat.

Creus que altres persones que han vingut del Pakistan han tingut també aquesta facilitat?

Potser no han tingut aquesta facilitat gràcies al fet de tenir un negoci, però sí, les persones que conec de la meva edat, amb les quals continuo tenint amistat, parlen un català perfecte.

Parla'ns una mica del teu establiment.

Era del meu pare, va començar fa divuit anys i es va jubilar fa uns cinc o sis anys i ens el va passar al meu germà i a mi. Jo, a part d'això, també tinc la meva empresa de comerç internacional. El barri ha canviat molt, com tot, Barcelona ha canviat molt i ens anem adaptant a aquests canvis.

Amb els clients, quins idiomes ara us fan més falta o parleu més?

Potser l'anglès, una mica de francès, el portuguès també perquè hi ha molta gent del Brasil, l'italià... Jo personalment parlo set llengües. Sempre tinc ganes d'aprendre. Crec que el pas de vendre a donar un bon servei es produeix amb el fet que hi hagi una persona amb qualsevol problema que vingui i que surti d'aquí amb un somriure; que tu, en tres minuts, li has dit coses que li han alegrat el moment i això, per mi, és molt gratificant. Tractes la gent com t'agrada que et tractin i aquest és el secret.

I quina és la teva llengua materna?

L'urdú i el panjabi, totes dues.

El fet de parlar català, creus que t'aporta un valor afegit amb els clients?

Molt, molt. Ja no és només pels clients. El català és una manera d'entendre la vida, és una nació, és molt necessari que la gent pugui entendre que el català és primordial ara mateix aquí. T'obre moltes portes, la gent et tracta molt bé allà on vagis. Si tu vas a França, el que has d'aprendre és francès perquè la llengua és la francesa.

Et sorprèn que la gent se sorprengui que parles català?

Abans sí, ara ja no. Ara ja del dia a dia t'acostumes i, mira, jo sempre parlo en català i si la persona que tinc al davant no el parla, llavors ja canvio de llengua.

Llavors tu ets ideal per a totes aquelles persones que volen practicar català perquè l'estan aprenent i van a una botiga i quan ja els senten que tenen un accent, els canvien de llengua i els parlen en castellà.

Això és un error molt gran. L'altre dia vaig sentir una professora aquí parlant amb un noi pakistanès en castellà i li vaig dir: "Tu ets professora, què fas? Ajuda'l a aprendre català". El català no només és una llengua, és una cultura, uns valors i una manera de veure la vida, i això s'ha de defensar.

Ara t'has fet establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua. Què t'agradaria aportar?

Per mi és un plaer i un honor poder aportar el meu gra de sorra i mostrar des de la meva òptica el camí fet per poder aprendre català i els valors que m'aporta i el que ha significat per mi... Tot el que pugui aportar i a la vegada aprendre per mi és fantàstic. I el meu testimoni és real, he après al col·legi i en el dia a dia, en la pràctica real de la vida. I animo les persones que es llancin a aprendre, però sempre, de manera constant, no només al col·legi, sinó també i sobretot quan en surtin. I continuar sempre, sense por ni vergonya, perquè l'única manera d'aprendre és fer-ho malament. La vida és així i s'aprèn així, el camí és aquest.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!