Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
15/06/2018

Em dic Jungmi i soc coreana. Soc parella lingüística de la Montserrat. Vaig fer un curs de català a Internet i, afortunadament, la professora del curs em va oferir aquest bonic programa Voluntariat per la llengua i vaig poder conèixer la Montserrat. Hi quedava una vegada a la setmana en una cafeteria de Sabadell.

La Montserrat és una persona molt amable i oberta. Em va animar a parlar català encara que el meu català és molt bàsic. Em va donar molts consells i informació útil sobre la meva nova vida a Catalunya. Parlàvem de temes diversos del meu interès i ella va ser molt pacient escoltant-me. Durant la conversa, em va ensenyar vocabulari i expressions útils. Em va encantar parlar amb ella i ara tinc més confiança en parlar català.

Sempre va ser puntual i amb molta disponibilitat per quedar. M’agrada desplaçar-me des de Sant Cugat, on visc, per quedar amb ella a Sabadell. M'agradaria estudiar més català i fer més amics catalans.

Realment aprecio l'ajuda de la Montserrat. Voldria participar novament al programa i voldria tornar a ser parella de la Montserrat. M'agrada Catalunya i el català. Moltes gràcies!

Jungmi, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/06/2018

EVA (voluntària, abans aprenenta)

Soc l'Eva, vaig néixer a Múrcia, però a l'any vaig anar a viure a Barcelona. Quan tenia 9 anys vaig tornar a viure a Múrcia, i va ser als 27 i per amor quan vaig decidir venir a viure a Tàrrega.

Durant els anys que vaig ser a Barcelona, a l'escola no parlava gaire de català i al marxar a Múrcia el poc que en sabia se'm va oblidar, sobretot l'ortografia. Així doncs, des del primer dia, era conscient que aprendre el català era molt important per a mi per trobar feina i vaig començar a fer cursos. Em van proposar apuntar-me al Voluntariat per la llengua i ho vaig trobar una experiència molt agradable, divertida i enriquidora, i per aquesta raó, després de 8 anys per aquestes terres, segueixo participant-hi, però ara com a voluntària "profe".

Encara em queda molt per aprendre d'aquesta llengua i d’aquesta cultura, però gaudeixo molt ensenyant el que he après a la gent i m'agrada poder ajudar-la a tenir una adaptació més fàcil al canvi de vida que estan fent, ja que fins ara, les dues parelles lingüístiques que he tingut han estat estrangeres.

MELANIE (aprenenta)

Soc la Melanie Diatta. Vinc del Senegal. Vaig arribar a Espanya l'any 2016 per reunir-me amb el meu marit que viu aquí fa molt de temps. Des que vaig arribar el primer dia, el que em va marcar va ser la benvinguda de la societat, i encara avui en dia, em sento molt ben acollida per tothom.

Jo no entenia gens el català, però gràcies al senyor Josep, el capellà de l'església de Vilagrassa, que em va parlar dels cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL),  tal  com ho va fer amb el meu home.

Així vaig donar els meus primers passos amb el català. Vaig començar a fer cursos i la professora em va parlar del Voluntariat per la llengua. Em va semblar una molt bona idea per poder practicar-lo i començar a relacionar-me amb la gent intentant a poc a poc parlar el català, a més d'aprendre la seva cultura, molt diferent a la meva, i conèixer l'entorn on vivim.

M'agrada molt tenir l'oportunitat de conèixer la història de Catalunya, com el Dia de Sant Jordi, amb tots el carrers plens de color i la gent regalant els llibres i les flors.

He conegut tot això gràcies a les meves voluntàries del VxL i a les professores del CPNL, que m'han donat l'oportunitat d'aprendre moltes coses de la llengua, la cultura i la societat catalanes.

Eva i Melanie, parella lingüística del VxL de Tàrrega (Servei Comarcal de Català de l'Urgell, del Centre de Normalització Lingüística de Lleida)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/06/2018

Entrevistem la parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Ripollet formada per la Núria  (voluntària) i la Carmen (aprenenta):  

D’on sou?

Núria: Jo sóc de Manlleu.

Carmen: I jo vaig néixer a Ciudad Real però de seguida vaig anar a viure a Madrid.

Carmen, per què estudies català?

Quan vaig arribar em vaig apuntar al Nivell Inicial dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. Després vaig estar un temps sense estudiar català i hi vaig tornar sobretot per motius laborals. Ara, però, em predomina la motivació personal perquè m’agrada i no vull deixar d’aprendre.

Viviu a Ripollet?

No, totes dues vivim fora de Ripollet, però és el nostre punt de trobada perquè totes dues treballem aquí.

Núria, què et va motivar a apuntar-te a fer de voluntària?

Volia buscar un lloc per conèixer gent d’aquí, ja que sóc de fora i per motius laborals ara em moc per aquesta zona. A més, volia aportar el meu granet de sorra amb el foment de l’ús del català. A més, el Voluntariat per la llengua té una flexibilitat que et permet combinar-lo amb altres activitats.

Carmen, quant fa que vius a Catalunya?

Vaig arribar l’any 2011, i principalment vaig venir a viure aquí per amor.

Què trobes a faltar del lloc on vivies?

Sobretot la família i els amics.

Què en penses, dels catalans? En tenies algun prejudici, abans de venir?

No tenia cap prejudici! El que sí que he comprovat és que potser sí que sou una mica tancats, ha ha ha.

És fàcil parlar català al carrer? On el poseu en pràctica?

Núria: he notat el canvi de Manlleu a Ripollet. Fruit de la feina que faig com a mestra de primària, m’he adonat que en l’àmbit familiar no es parla tant com en els àmbits formals.

Carmen: Jo intento posar en pràctica el que aprenc a classe, tot i que a vegades em costa començar a parlar en català. Si l’altra persona em parla en català, em resulta molt més fàcil i m’agrada. Si en alguna ocasió no trobo la paraula adequada, comento que sóc aprenent de català i aleshores la gent ho entén i em continua parlant en català.

Carmen, ens dius alguna paraula o expressió típica de Madrid?

Ha ha! Es que... és una expressió molt habitual de Madrid!!

Quina paraula del català vas aprendre primer?

De mica en mica s’omple la pica!

Quina és la vostra paraula o expressió preferida del català?

Núria: A mi m’agrada molt el verb péixer, que s’utilitza com a sinònim de donar de menjar a algú. I també la paraula antosta, que significa prestatgeria i que és típica de la zona del Ripollès.

Carmen: A mi m’agrada: t’estimo.

Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua? Us sembla una bona manera de practicar el català?

Núria: Vaig rebre’n informació a través de l’escola on treballo, i em va semblar una molt bona iniciativa per fomentar l’ús del català aquí a Ripollet.

Carmen: A mi m’ho va explicar la meva professora de català. Em sembla una molt bona iniciativa per adquirir més fluïdesa i confiança a l’hora d’utilitzar la llengua fora de l’aula.

Què pensàveu abans de trobar-vos per primera vegada? Estàveu nervioses?

(Riuen) Totes dues teníem una certa intriga per saber com seria la persona que ens havíeu assignat. Tens aquell punt de vergonya però un cop ens vam conèixer ens va passar perquè ens avenim molt i, a més, totes dues ens dediquem al món de l’esport!

Quan quedeu, què acostumeu a fer?

Normalment ens veiem 1 hora cada setmana. Acostumem a quedar els dilluns al matí i fem el cafè. Però també hem anat a dinar i fins i tot vam quedar un cap de setmana amb més gent! Creiem que ja hem acabat les 10 hores, però encara ens continuarem veient fins a les vacances d’estiu.

Carmen, quina millora notes des que fas les converses amb la Núria?

Tinc molta més fluïdesa i he après molt de vocabulari. Ara parlo més en català, a diferència d’abans, que només el parlava a classe o amb la Núria.

Núria, com valores la progressió de la Carmen?

La valoro molt positivament perquè la Carmen és una persona molt activa i que té moltes ganes d’aprendre. Fins i tot si dubta o pensa que no ha dit una cosa del tot bé, para i s’autocorregeix!

Què diríeu a una persona perquè s’apuntés a participar en el VxL?

Carmen: Que es una experiència molt maca que, a part d’ajudar-te en l’ús de la llengua, fa que coneguis persones agradables i puguis compartir-hi vivències.

Núria: És gratificant compartir experiències amb una altra persona i, a més, fer un gest perquè el català es parli al carrer.

Totes dues coincideixen a dir que un cop finalitzin les trobades com a parella lingüística es continuaran veient perquè han establert un altre tipus de lligam. Volen continuar participant en el programa (cadascuna amb una altra parella lingüística), però tenen clar que la seva relació no acabarà aquí.

Lídia Ponsatí, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/06/2018

Els catalanoparlants som, massa sovint, català-no-parlants. Ens estimem la llengua, sí, i ens en sentim orgullosos i la reivindiquem i ens enfadem d'allò més si algú (ja m'enteneu) ens la intenta tocar. I, tanmateix, no som capaços de fer-la servir amb normalitat. Parlem en català a les persones nouvingudes? A les que porten vel? A les que són d'un altre color? A les que tenen un accent diferent? Parlem en català a aquells que fa dècades que viuen aquí i que encara se senten més còmodes parlant en castellà? Oh, és que potser no m'entenen! És que potser no el saben! I no ens hem preguntat mai per què no el parlen, aquestes persones? Us proposo un exercici.

Imaginem-nos que anem a viure a un altre país. A Islàndia, per exemple. Nosaltres, que amb això de les llengües estem ben conscienciats, decidim aprendre islandès. I no és fàcil! Però ho fem. I aleshores arribem a Reykjavík, ens llancem a parlar islandès i la gent ens contesta... en català. Nosaltres hi insistim. Ep, que ja pots parlar-me en islandès, eh? Però no, els islandesos ens continuen parlant en català. Un cop i un altre. I nosaltres, que amb això de les llengües estem ben conscienciats però que també tenim un vessant pràctic, optem per deixar-ho estar i anar fent en català.

Sí? Doncs substituïu Islàndia per Catalunya, l'islandès pel català i el català pel castellà i ja tindreu l'adaptació de la pel·lícula a la nostra realitat. Per què moltes persones nouvingudes no fan el pas a aprendre català? Per què, de les que ho fan, una part considerable no arriba a fer-lo servir amb normalitat? Doncs perquè s'adonen que no els cal. I per què no els cal? Perquè els catalanoparlants se'ls adrecen, per norma general, en castellà, i aquesta és la llengua que veuen necessària.

Si volem tenir una llengua normal -i, per tant, necessària- ens queda molt per aprendre. I, si us hi voleu implicar, us recomano que us apunteu al Voluntariat per la llengua: trobar-vos una hora a la setmana amb una persona que està aprenent català i oferir-li un entorn de confiança on pugui començar a practicar la llengua. Us diran que aquesta persona és l'aprenent i vosaltres el voluntari, però no us deixeu enganyar! Vosaltres també sou aprenents. Ell aprèn català, sí, però els catalans d'origen aprenem quelcom importantíssim: a mantenir-nos parlant en català encara que l'interlocutor sigui un nouvingut, porti vel, sigui d'un altre color o tingui un accent diferent. En poques paraules, passem de ser català-no-parlants a catalanoparlants. I aquest pas ens acosta tots plegats a la normalitat lingüística.

David Vila i Ros, escriptor i dinamitzador lingüístic (article publicat al Butlletí núm. 44 del Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/05/2018

La Fundació Rubricatus i la Llar Hebre són dues entitats del Prat de Llobregat que treballen per a la plena integració social de les persones amb diversitat funcional.

Parlem amb Pilar Íñigo i M. Carmen Ávila, voluntàries del Voluntariat per la llengua que moderen la Tertúlia VxL Rubricatus, que es fa un cop per setmana al Centre de Normalització Lingüística (CNL) El Prat de Llobregat i a la qual assisteixen persones d’aquestes dues entitats.

Quina és la vostra experiència amb la tertúlia VxL Rubricatus?

M. Carmen: És bona perquè el grup està cohesionat. Com que a Rubricatus treballen en diferents seccions (carteria, jardineria, etc.) es coneixien de vista, però ara han fet molt bona amistat. Sí, perquè moltes vegades ells es pregunten els uns als altres que com està el pare, o com està la mare... i tenen més relació entre ells.

Pilar: Jo trobo que és molt gratificant a nivell personal. Jo estic molt de gust amb el grup i ells s’han adaptat molt bé. Són molt nobles i pots conversar-hi súper bé. Sí que de vegades comences una conversa amb el tema d’aquell dia, i d’aquell tema en parles potser un 40% perquè cadascú té la seva història i llavors...

M. Carmen: L’altre 60 % se’n van per la tangent...

Jo us he de dir que a les altres tertúlies VxL passa exactament el mateix.

Pilar: Ah, sí?

I tant!

Pilar: És clar, com que nosaltres no ho sabem... Intentem centrar-nos però ells també tenen les seves preocupacions: a la feina, a la família... Com a tothom, els passen coses bones i coses dolentes i tenen problemes i alegries...

M. Carmen: A nosaltres, com que ens han dit que no els tallem quan expliquen alguna cosa... Doncs ho aprofiten (riu). Però no passa res perquè per això estem.

Pilar: Jo crec que tenen interès a venir perquè s’ho passen bé. Has de pensar que hem d’acabar a dos quarts de set i gairebé sempre són les set i hem de dir “vinga, que heu d’anar a ballar” (alguns, després de la tertúlia tenen classe de ball). Vull dir que això denota que s’ho estan passant bé, que se’ls fa curt.

A mi el que m’ha sorprès és que sempre s’apunten a les sortides, si no els coincideixen amb l’horari laboral.

M. Carmen: Sí, els agraden molt. S’ho passen molt bé. I, a més, coneixen altra gent del VxL. I a les excursions no és que només vagin amb nosaltres, sinó que parlen amb tothom.

Pilar: A mi, les sortides m’encanten. Quan treballava, tenia un horari difícil, perquè era tot el dia, matí i tarda, i mai no havia pogut fer res més. Llavors, quan vaig plegar, vaig començar a fer voluntariat i després em vau proposar ser moderadora d’aquesta tertúlia i chapeau! Hi ha un ambient molt maco, entre nosaltres, i a més a més ens ho passem molt bé i fem sortides i excursions.

Marta Martí, dinamitzadora del VxL del CNL El Prat de Llobregat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
22/05/2018
,

Avui hem parlat amb la Pilar Millán, presidenta de l’ASIC (Agrupació de Serveis i Comerciants) de La Garriga. Té una botiga d’esports i complements a la plaça de Can Dachs, un dels comerços del TRAM 1.

L’ASIC es va fundar el 18 de maig de 1989 amb l’objectiu de treballar per millorar els serveis dels membres associats, ja sigui per assessorar-los sobre subvencions i ajudes, com per promocionar-los a través de les campanyes de dinamització i fidelització. És una associació que no descansa, ja que cada quinze dies la junta directiva, formada per dotze comerciants, es reuneix per presentar accions a través de les diferents comissions de treball que organitzen. Tan aviat preparen seminaris i formació per als associats, com realitzen actuacions per promoure el comerç mitjançant sortejos, concursos, fires i tota mena d’activitats per acostar el comerç al poble. Ara signen un conveni de col·laboració amb l’Oficina de Català de la Garriga (del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental), ja que des de fa temps participen activament en el Voluntariat per la llengua.

Quina és la teva feina com a presidenta?

Represento l’ASIC i els 103 establiments que la formen, dividits en serveis, comerços i restauració de la Garriga. La meva feina és dinamitzar el comerç del poble a través d’activitats formatives, culturals i comercials amb el suport de l’Ajuntament.

Com esteu organitzats amb tants associats?

Bé, com que som tants comerciants, estem distribuïts en trams d’acord amb la nostra situació en els diferents carrers que formen el poble. Treballem mitjançant les xarxes socials, tenim correu electrònic, la nostra pàgina web i el Twitter.

Com és el perfil del client a la Garriga?

No fa gaire es va fer un estudi a la Garriga per veure quin és el nostre públic i es va veure que tenim un perfil familiar, més aviat gran, que acostuma a comprar a la Garriga per la diversitat i comoditat de fer poble. Però també hem vist que tenim mancances per arribar a la gent jove, per aquest motiu estem fent alguns canvis d’hàbits per adaptar-nos-hi mitjançant les xarxes i altres estratègies.

I pel que fa a la llengua?

A la Garriga la gent està molt conscienciada a parlar català i a defensar els nostres orígens. Majoritàriament els clients que atenem tenen el català com a llengua de comunicació. I si de vegades ens ve algú de fora, però que intenta parlar-nos en català el valorem molt i l’ajudem perquè ens agrada l’esforç que hi posa per dirigir-se en la nostra llengua.

De quina manera ha col·laborat l’ASIC amb el VxL i l’Oficina de Català (OC) de la Garriga?

El tema de la llengua és important per a nosaltres, de fet hi ha voluntaris lingüístics que són antics associats ara ja jubilats.Dintre de les nostres activitats per dinamitzar el comerç, organitzem el joc lingüístic de l’Endevina-la! Aquest és el segon any que el fem i ha estat tot un èxit. Hem rebut felicitacions per part d’alguns comerciants pel fet d’organitzar una activitat cultural adreçada als adults, ja que en altres ocasions ens hem acostat als adults, però a través dels infants.

Ara hi signarem un acord de col·laboració perquè volem que la nostra associació vagi acompanyada de l’OC de la Garriga per fer altres dinàmiques que estem programant ja de cara al setembre a fi de lligar el comerç amb la llengua.

Quina és l’evolució del comerç de la Garriga?

Hem passat uns anys dolents en què s’han anat tancant alguns comerços del poble que eren a la Garriga des de fa molts i molts anys. Però després d’aquesta crisi, ara, amb l’ajut de l’Ajuntament, que aposta per nosaltres com a associació que aplega un munt de comerços, estem potenciant la nostra feina per fer-nos més visibles i actius i així connectar més i millor amb la població.

Com definiries la vostra tasca com a associació de serveis i comerciants?

Doncs és una entitat amb la voluntat de fer un comerç amable, sensible i professional a la Garriga. Volem que la gent se senti còmoda comprant al poble sense la necessitat de desplaçar-se a altres indrets i amb la seguretat que els cuidarem com cal, i, evidentment, en sabem molt, d’allò que els oferim.

Susanna Corcho, tècnica de Normalització Lingüística de l’OC de la Garriga (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
08/05/2018
,

M'agradaria en primer lloc donar les gràcies al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) per la seva tasca en facilitar l'aprenentatge del català, a tots els voluntaris que dediquen part del seu temps a ajudar a persones com jo, que no tenim el català com a llengua materna, a la meva parella lingüística, en Francesc, per la seva paciència, i per descomptat a aquest blog per donar espai perquè us expliqui una de les meves experiències com a aprenenta en el Voluntariat per la llengua.

Aprendre una llengua no és només conèixer paraules, també és amarar-se de la vida quotidiana, costums, tradicions, cultura i història del lloc on vivim i de la qual som part activa. Sortir del nostre entorn, a més d'ampliar el nostre vocabulari, enriqueix la nostra vida personal. Us convido a conèixer la vostra ciutat, poble o barri. Segur que hi ha moltes coses per descobrir i que heu vist, sense fixar-vos-hi detingudament. En una de les nostres sortides, potser la més significativa fins ara, el Francesc em va ensenyar el barri de Barcelona on va créixer, Sants.

Per mi Sants no era més que una estació, parada obligatòria, en el trajecte del tren de rodalies des de Sant Feliu de Llobregat a plaça de Catalunya, o l'estació d'autobusos en la qual a vegades he recollit alguns amics que venien a visitar-me. Passejant-hi es descobreix un barri cèntric però silenciós, amb poc trànsit, carrers tranquils, alguns d’ells flanquejats per tarongers, que conviden al passeig lent i despreocupat, amb un aire de poble entranyable.

En Francesc va explicar-me com era l'estació antiga, a l'aire lliure, quan els trens eren de vapor i com acompanyat pel seu pare jugava al costat de les vies. Vam visitar les antigues cotxeres, on es guardaven els tramvies i on ara, reestructurat l'edifici, hi ha un gran centre cívic.

Vam visitar l'església de Santa Maria, que ha sofert diferents transformacions al llarg de la història. L’església d'estil romànic va ser enderrocada el 1928 i el nou edifici, molt semblant al que podem veure en l'actualitat, d'estil neoclàssic, va ser realitzat per l'arquitecte Francesc Renart i Arús juntament amb el seu pare Josep Renart i Closes. La torre campanar de l’església era la més alta fora dels murs de la ciutat, fins a la construcció de la Sagrada Família. Durant la Guerra Civil va ser destruïda gairebé per complet, quedant-ne únicament la torre. Del 1940 fins al 1952 l'arquitecte Raimon Duran i Reynald es va encarregar de reconstruir-la.

Diferents estils de l'església de Santa Maria (Sants). Fotografies de l'Arxiu històric Sants- Montjuïc i Carme Illa (2015)Després del passeig vam fer un petit descans per prendre un cafè al centre cívic Can Deu, situat a la plaça de la Concòrdia de les Corts, edifici modernista construït a finals del segle XIX per l'arquitecte Eduard Mercader i Sacanella. En destaca la seva torre mirador de forma quadrada, el seu interior de sostres amb fusta esculpida i la situació de la cafeteria amb grans finestrals que donen a una terrassa, adornada amb una font i una antiga gàbia. El conjunt és considerat com un dels tresors amagats de Barcelona. Un espai que enlluerna i que us convido a visitar.

Una visita encantadora, plena de sorpreses i curiositats que de ben segur no us deixarà indiferents.

Vicky Abreu, aprenenta madrilenya del VxL del Servei Local de Català de Sant Feliu de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Roses)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/05/2018

Soumia Krouch va participar com a aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) l'any 2009 i per això la vam entrevistar als primers números del butlletí "L'Heura digital" del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L'Heura (Santa Coloma de Gramenet). Ara que hem arribat al número 100, li hem demanat que ens parli de la seva entrevista.

Quan vas fer aquella entrevista ens deies que t’havies apuntat al VxL  perquè escriure no era suficient, s’havia de practicar. Continues pensant el mateix?

Sí, sí. Ara estic fent classes d’àrab i dic el mateix als meus alumnes: la classe és només un 40%, no es tracta només d’estudiar per aprendre una llengua.

Comentaves que era difícil que et parlessin en català a la nostra ciutat, continua sent així?

Sí. Vaig per Santa Coloma i no hi ha gent que em parli en català, la situació és la mateixa. Una anècdota: al principi no parlava tampoc castellà i vaig demanar pebrots. La dependenta de la parada en castellà em va retreure que ella no havia d’aprendre el meu idioma, va ser una clienta per darrera qui va aclarir-li que ho estava dient en català. Alguns per la imatge, com jo que porto mocador, no s’esperen que parlis català i fins i tot quan en parles, no et contesten en català.

Quan utilitzes el català ara?

Ara sobretot amb les meves filles i tot el seu voltant. Soc al consell escolar i allà parlo català. També faig de voluntària a la Biblioteca de Can Peixauet i hi col·laboro amb tot el que sigui. Estem preparant un teatre de titelles amb un grup de mares i serà en català, a més hi he fet classes de català per a nens d’Amèrica llatina i ha anat molt bé.

Quin record tens del teu pas pel VxL?

Recordo la meva participació com una experiència molt bonica, que em va agradar molt. Tinc bon record encara ara quan vaig al centre, al bar on ens vèiem per fer les trobades , o al mercat de Sagarra que anàvem a comprar juntes i em recordo de la Isabel, la meva voluntària.

I als establiments parles en català?

I tant! Quan hi entro, sempre en català, mentre visqui a Catalunya, parlo català, és el que hi ha.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del CNL L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/04/2018
, ,

Cortinatges Puig és un dels establiments de Sant Boi de Llobregat que fa més anys que col·labora amb el Voluntariat per la llengua (VxL).

Des de quan és establiment col·laborador del VxL Cortinatges Puig, Josep?

Des del mes d’abril de 2018, ara tot just fa 10 anys. Una dècada col·laborant amb les activitats del VxL de Sant Boi de Llobregat.

En quines activitats has col·laborat des del teu establiment?

Doncs, mira, l’any 2008 vaig participar en la commemoració de l’Any Mercè Rodoreda; el 2009 vam homenatjar Joan Amades amb un concurs molt bonic de frases fetes; el 2010 l’homenatge va ser per al poeta Joan Maragall; el 2012 el Servei Local de Català (SLC) de Sant Boi de Llobregat va organitzar un concurs d’endevinalles per Sant Jordi i aquest any el meu establiment i jo ens hem sumat a l’homenatge santboià a la poeta Maria-Mercè Marçal. L’activitat del concurs d’endevinalles la recordo especialment perquè l’alumnat dels cursos de l'SLC i les parelles lingüístiques del VxL venien molt motivats: feien el recorregut de les botigues que participàvem en el concurs, llegien l’endevinalla de cada comerç i alguns intentaven que els botiguers els diguéssim la solució a la pregunta. Però tots se’n sortien, va ser molt divertit. I aquest any, l’homenatge a Maria-Mercè Marçal ha estat una manera de fomentar la poesia i de donar a conèixer les paraules d’aquesta gran poeta. M’agraden molt els cartells que han repartit entre els comerços adherits a la commemoració.

Per quin motiu vas adherir el teu establiment al Voluntariat per la llengua?

Per fomentar el català i per oferir als voluntaris, aprenents i als alumnes dels cursos de català un  lloc més on expressar-se en la nostra llengua.

Què diries als comerços de Sant Boi i d’altres poblacions perquè s’adhereixin al Voluntariat per la llengua?

Els diria que és una proposta interessant perquè es participa en activitats com ara efemèrides i concursos de Sant Jordi; i ara també hi ha la possibilitat de col·laborar en les pràctiques lingüístiques d’alumnes, voluntaris i aprenents. Quant a les parelles lingüístiques, els participants no venen només durant l’hora de trobada entre el voluntari i l’aprenent sinó que alguns venen també fora d’aquest horari, amb el marit o la dona. Ser un comerç adherit al Voluntariat per la llengua és una manera de fomentar la nostra cultura.

Cortinatges Puig és un dels establiments que participa durant aquest mes d'abril en l'homenatge a Maria Mercè Marçal que l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l'SLC de la ciutat ha organitzat amb motiu del 20è aniversari de la mort de la poeta, amb l'exposició de cartells commemoratius amb poemes de l'autora.

Josep Puig, de Cortinatges Puig (establiment santboià col·laborador amb el VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà des de 2008)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/04/2018

Som la Pastora i la Pilar, una parella lingüística de Granollers molt xerraire:

Jo soc la Pastora i alguna vegada m’havia plantejat fer de voluntària de català. Encara que pensis que no tens temps, pots aprofitar qualsevol moment. Amb la Pilar, la meva aprenenta, hem fet un cafè, hem anat de compres i totes dues crec que hem après alguna cosa de l’altra. És una bona experiència que recomano a tothom!

Hola, soc la Pilar. Soc de Veneçuela i vaig arribar a Catalunya fa tres anys i mig. Vaig començar a fer cursos de català i després el Voluntariat per la llengua (VxL). Vull que tothom formi part del VxL per aprendre i parlar català. Submergeix-te en la llengua, deixa’t abraçar per la cultura catalana i deixa’t acollir.

La Pastora, voluntària des de fa un any, està molt contenta d’haver-s’hi apuntat. Ha aprovat l’últim curs del suficiència 3 i actualment treballa al Servei Local de Català de Granollers com a secretària.

La Pilar és una aprenenta veneçolana, també alumna dels cursos de català, que va tenir molt clar que el català era important aprendre’l i practicar-lo. Per això es va apuntar al Voluntariat per la llengua.

Pastora León (voluntària) i Pilar Mendoza (aprenenta), parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Granollers (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!