Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
18/12/2018

Sortida al teatre

La nit del 30 de novembre, la meva parella lingüística i jo vam assistir al teatre 'La Faràndula' per gaudir del concert 'West Side Story' de l'Orquestra Simfònica del Vallès, gràcies al conveni de col·laboració entre el Voluntariat per a la llengua i l'Ajuntament de Sabadell.

Ens vam trobar al Viena de la Gran Via a tres quarts de vuit del vespre i després vam caminar per la rambla cap al teatre, però com que encara era d'hora vam fer una passejada per la fira de Santa Llúcia a la plaça Sant Roc per veure-la i conversar una mica sobre les tradicions de Nadal a Catalunya i a casa nostra.

Quan vam arribar al teatre ens vam fer una foto per recordar la nostra trobada i vam esperar fins que van obrir les portes per entrar i trobar els nostres seients. L'espectacle va començar puntualment a dos quarts de nou del vespre.

Aquest concert va ser per celebrar l'any del centenari del naixement de Leonard Bernstein i recordar la seva aportació a la música en barrejar el clàssic i el modern i adaptar la història de Romeo i Julieta al segle XX i als conflictes racials a Nova York.

Ens va encantar el concert, tot el repertori musical, la claredat dels sons de cada grup d'instruments, l'excel·lent direcció de James Ross. També la participació de Christopher Duigan al piano, Marc Cabero a la percussió i especialment de David Salleras que semblava fer parlar el seu saxofon. A més, ens va cridar l'atenció el respecte i el protocol que seguien els membres de l'orquestra al seu director i entre ells mateixos. En acabar el concert tot el públic els vam aplaudir moltíssim i l'orquestra ens va regalar una peça musical més.

Nosaltres dues estem molt agraïdes per la invitació al concert que ens va fer la Lídia Coll, la dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell i jo especialment a l'Ajuntament i a totes les institucions que busquen preservar l'idioma català i que ens donen als immigrants la possibilitat d'integrar-nos a la societat.

Cristina i Lourdes, parella lingüística del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2018

Amb els 26 comerços de Parets del Vallès que s'han adherit aquest 2018 al programa Voluntariat per la llengua, ja hi ha un total de 58 establiments col·laboradors del VxL al municipi. Aquests establiments, que tenen un adhesiu a l'entrada que els identifica, faciliten que els aprenents que vagin a comprar-hi o a fer-hi alguna gestió puguin fer-ho en català. N'hem parlat sobre l'experiència amb alguns d'aquests comerços de Parets:

Què feu quan us visiten parelles lingüístiques?

 Colors perruqueria: “Ens agrada atendre els clients en el seu idioma. I, evidentment, en català!”

 Rostisseria Can Tomàs: “Procurem mantenir la conversa en català i ajudar-los quan canvien de llengua.”

 Confort Parera: “A vegades no ens diuen que són del Voluntariat per la llengua o alumnes de català del CPNL, però els ajudem si tenen dubtes a l’hora de comprar.”

Agrobotiga La Paretense: “Atenem en català. Ens hi vam comprometre amb les parelles lingüístiques, els alumnes de català i totes les persones que vinguessin al nostre establiment.”

L’Elefant: “Continuar aprenent i practicant català sense por ni vergonya. A la nostra botiga els ajudarem.”

Floristeria Tin-Ram: “El compromís amb el Voluntariat per la llengua és senzill: ajudar les persones que estan aprenent català i no canviar de llengua.”

El Didalet: “Em pregunten com es diuen en català els articles que hi ha a la botiga i els ajudo.”

Aquí podeu veure la notícia que s'ha publicat al web del Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Vallès Oriental: https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/noticies.html?ID=21962.

Roser Tintó, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Parets del Vallès (CNL del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2018
,

El VxL és una oportunitat amable per practicar la llengua

Begoña és una voluntària del VxL de València amb dues aprenentes, l’Stefania de Romania i la Virginia de Colòmbia, per això quan quedo amb elles perquè expliquin com són les seves trobades el primer que em pregunto és...

Com heu acabat a Santa Coloma de Gramenet?

Virginia (aprenenta): Fa 12 anys que soc a Santa Coloma, no he viscut en un altre lloc des que vaig arribar des de Colòmbia a treballar ja amb un contracte des de l’origen.

Stefania (aprenenta): Jo hi soc des de fa més o menys dos anys. Venia per un mes però vaig quedar-me per la meva parella, a més el meu germà viu a Vic i els pares a Madrid. Em va agradar veure que no tot era ciutat, que hi havia muntanya com al meu país. Als tres dies ja m’havia apuntat a un curs de català.

Begoña (voluntària): Volia viure a Barcelona i hi vaig estar un temps en un pis compartit, però per ser més barat, vaig acabar a Santa Coloma.

I per què us vau apuntar al Voluntariat per la llengua?

Virginia (apr.): Perquè volia parlar i practicar la llengua i sabia que era una estona que passaria ràpida i bé.

Begoña (vol.): Som molt de la llengua a Crevillent. Tenim programes similars allà i quan vaig veure un adhesiu en un establiment col·laborador, m’hi vaig interessar. A més, soc fan de Dràcula i de la sèrie “Narcos”, així que una aprenenta de Romania i una altra de Colòmbia era perfecte!

Stefania (apr.): Jo ho tenia clar des del principi i als cursos de català ja vaig demanar per participar-hi.

Què acostumeu a fer durant les trobades?

Begoña (vol.): Per exemple la primera trobada va ser el dia del meu aniversari i el vam passar caminant pel riu amb el gos d’Stefania prop de tres hores, després hem optat per una vermuteria, ja que la Virginia i jo som més de vermut.

Virginia (apr.): Parlem, de viatges, de coses de la vida, dels cursos de català per a adults del CPNL...

Stefania (apr.): Hem caminat moltíssim amb el “macho”.

Begoña (vol.): També vam anar a la Filmoteca perquè feien un cicle de cinema romanès.

Virginia (apr.): I a la Rambla de Barcelona!

Es nota una millora a l’hora de parlar en català amb les trobades?

Virginia (apr.): Sí, es perd la vergonya i es guanya confiança.

Stefania (apr.): Sí, perquè soc molt tímida i al principi feia vergonya, però ara ja hi ha una connexió directa.

Begoña (vol.): Ara la conversa flueix, tot i ser tres no necessitem marcar pautes, no hem negociat res... Veiem “Narcos”!

I ja per acabar l’entrevista, què diríeu a una persona perquè s’apuntés al VxL?

Stefania (apr.): Jo recomano el voluntariat per practicar el català. No és una classe, serveix per passar aquesta timidesa o bloqueig que pots sentir a les classes: és una oportunitat amable.

Virginia (apr.): És una forma agradable de fer la pràctica fora de l’aula, com la vida mateixa, sense la pressió d’un examen.

Begoña (vol.): A més, passes una estona divertida i coneixes gent. També he de dir que em xoca molt que a Santa Coloma sigui difícil trobar algú que et parli català, això fa que la gent que l’estudia els costi més.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2018

Trobades quan no toca

Amb la Soad sortim cada divendres. En general fem trobades per practicar el català com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de molt més d'una hora i ens estem fent amigues. Anem a comprar, a xerrar una estona. De vegades porta la Sara, la seva nena, que és encantadora i de vegades sortim quan no toca. Ahir mateix vam anar al Radikal Market de Cornellà, ens hi vam passar tot el matí i tant ella com jo vam comprar coses de cara a Reis.

Fa unes setmanes també vam participar al dinar solidari de l’ajuntament de Sant Joan Despí i em va presentar les seves amigues. Elles em van donar a tastar els seus tes i les seves pastes i es van endur la meva truita d'alls tendres i espàrrecs que, per cert, diuen que els va agradar moltíssim.

Estem molt contentes totes dues. Ella aprèn català i jo la seva cultura. És espectacular!

Mercè, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística Roses
 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/12/2018

Parlem de granotes voladores amb banyes

El Josep Rubies és un voluntari per la llengua a Santa Coloma de Gramenet i d’entrada es presenta amb un acudit que acostuma a fer a les trobades als aprenents. Comenta que, com ells, tampoc és d’aquí. Va néixer a Badalona, ja que en aquell moment no hi havia hospital a Santa Coloma, i de pares també “estrangers”, ell de Balaguer i ella d’Andalusia.

Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?

Va ser per la meva germana, ella feia ja de voluntària a Santa Coloma i, com jo vivia a Barcelona, vaig decidir fer-lo allí.

I per què t’hi vas apuntar?

Soc bilingüe des de petit, em vaig criar així i conec les dues formes de pensar i parlar. La part hispana trobo que no corre perill de perdre’s, però l’altra sí. Fent de voluntari puc posar el meu gra de sorra.

Ja portes un parell d’anys com a voluntari a Santa Coloma. Hi ha alguna diferència a l’hora de fer de voluntari del VxL aquí i a Barcelona?

Barcelona és molt gran i has d’agafar algun transport per anar d’una banda a l’altra; en canvi, a Santa Coloma, en deu minuts caminant ja hi ets. També aquí la majoria d’aprenents que he tingut són hispanoparlants i fan el que jo anomeno “catallà”, diuen paraules intercalades de castellà i català. Trobo que a Barcelona els aprenents s’animaven més ràpidament a passar al català.

Què acostumes a fer a la primera trobada?

Sobretot definir molt bé el lloc i l’hora, també intento sondejar de què li agrada parlar. A la primera trobada la gent va molt tímida i intento que sigui interessant la conversa. També faig de voluntari en un hospital, així que tinc pràctica a l’hora de fer una bona entrada a una persona que no em coneix.

I després?

Tenir molts temes de conversa. Tirar de conversa és com qui pesca un peix; si ho detecto, parlem de granotes voladores amb banyes. És important saber de quins temes es poden parlar i de quins no, s’han de trobar els punts en comú per conèixer el perfil de la persona però sense interrogatoris. Com si fos ficar l’ham i agafar el peix. Si vas preguntant i mostrant interès, és més fàcil que segueixin amb les trobades.

Acostumes a quedar en algun lloc en concret?

No, depèn dels aprenents. Hi ha persones que volen fer un cafè però d’altres, per raons econòmiques, prefereixen un parc a l’ombra. També he tingut aprenents que disposaven de poc temps i quedàvem a prop del metro i recordo una que estava fent un curs i quedàvem en un forat que tenia entre les classes.

Notes que els aprenents milloren?

Els que acaben i fan les deu sessions, sí. Al cap d’unes quantes trobades agafen més confiança i es deixen anar. També depèn de si hi ha interès i això es nota. Algunes persones aprenen català perquè els agraden les llengües, d’altres per la feina o els estudis o també per ajudar els seus fills.

Què diries a la gent perquè s’apuntés com tu de voluntari al VxL ?

En lloc de xerrar, fes alguna cosa. Hi ha gent que diu molt “faria això, faria allò altre...”. Jo penso que en lloc de queixar-te, has de fer alguna cosa per allò que consideres que és teu, com la llengua.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/11/2018

DE PARELLA LINGÜÍSTICA A PARELLA SENTIMENTAL

La Mª Eugenia i el Josep M. formen un duet que va sorgir primer com a parella lingüística i després com a parella sentimental.

La Mª Eugenia és una colombiana que porta gairebé quatre anys a Montmeló. Ha viscut sempre pendent dels seus tres germans sense l’oportunitat de crear ella la seva família. Des de ben petita va haver de fer de germana, mare i mestressa de casa alhora mentre el seu pare treballava per portar un sou a casa.

En Josep M. és un bon jan, és un senyor que coneix Montmeló de pam a pam, que té una casa feta museu farcida de records de la seva infància i de tota la transformació que ha viscut el poble en qüestió de quinze anys. Els pares van morir i ell va quedar sol.

Ni la Mª Eugènia ni el Josep M. es coneixien, però un amic en comú els va presentar perquè sortissin i coneguessin gent , perquè s’animessin a participar en les activats del Casal de la Gent Gran, perquè no es tanquessin a casa dia rere dia. I així ho van fer.

Primer es van trobar en els tallers del Casal, entre els quals hi havia el Grup de Conversa i hi van participar per poder xerrar una mica: la Mª Eugènia per millorar el seu català i en Josep M. com a voluntari per donar un cop de mà en les converses.

El Voluntariat per la llengua va ser una altra de les activitats a les quals es van apuntar. L’Oficina de Català formava parelles lingüístiques i ells hi van participar. Primer es trobaven una hora, després una miqueta més i finalment... decidiren, ara fa un any, compartir la seva vida i conviure plegats.

La Mª Eugènia és una addicta a la lectura, sempre porta a la bossa el seu llibre electrònic. Fa molt de temps que va començar a llegir en català, malgrat que només entenia la meitat de les paraules, però li agrada molt llegir-les en veu alta. És per això que en Josep M. ha estat el seu gran suport per aprendre, un gran traductor que diàriament la posa a prova. Cada dia li ensenya com a mínim, diu ell, dues paraules en català i ella les ha de recordar.

Ara són grans i s’estimen; la Mª Eugènia és els ulls d’en Josep M., que va perdent la vista a poc a poc. En Josep M. és la força per animar la seva aprenenta a conèixer una mica més la nostra cultura, la nostra llengua.

Susanna Corcho, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montmeló (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/11/2018
,

Us volem parlar de la parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual formada per la Laia Castells, de Manlleu i l’Ingemar Strandvik, de Brussel·les. Els hem pogut conèixer perquè l’Ingemar, que viu a Brussel·les, ha vingut a la comarca per conèixer l’entorn on viu la Laia. Nosaltres estem encantats amb la seva visita!

L’Ingemar té estudis en Filologia Russa i Espanyola, un grau en Traducció, un altre en Interpretació, i un màster en Dret Europeu. És d’origen suec però des de fa vint anys viu a Brussel·les on treballa en gestió de qualitat en l’àmbit de la traducció.

Fa trenta anys que parla castellà i que va regularment a Espanya. Com que passava cada cop més temps a Catalunya, en un moment determinat li va semblar lògic posar-se les piles i fer un esforç per aprofundir el coneixement de la realitat catalana. A més, l'Ingemar va pensar que, si aprenia català, li permetria comprendre millor els esdeveniments polítics dels últims anys a Catalunya.

La Laia és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra, estudis que va completar amb un postgrau en Correcció i Qualitat Lingüística a la Universitat Autònoma de Barcelona i un màster en Formació per al professorat de català per a persones adultes a la Universitat de Barcelona.

Ha treballat com a traductora, assessora lingüística i docent de llengües tant en l’empresa privada com en organismes públics. Des de fa uns anys, gestiona el seu propi negoci d’assessorament lingüístic, formació en llengües estrangeres i organització de viatges educatius a l’estranger.

Les seves grans passions són la llengua, viatjar i conèixer persones d’arreu. En aquest sentit, el VxL virtual és un tipus de programa que li escau d’allò més.

  1. Com vau conèixer el programa i què us va motivar a apuntar-vos-hi?

Ingemar: Després d'un curs de català bàsic a la UOC, em vaig subscriure al diari Ara, que llegeixo diàriament, però com sempre passa quan aprens llengües, el més difícil és fer el pas i començar a parlar. Evidentment és encara més complicat si vius fora de Catalunya. Buscant per Internet un dia vaig trobar la notícia que VxL esdevenia virtual i que hi hauria possibilitats de fer un voluntariat per Internet i m’hi vaig inscriure.

Laia: Com que vaig treballar en diverses ocasions per al CPNL, ja feia anys que coneixia el programa VxL en la seva modalitat presencial, però mai m’hi havia acabat de llençar per manca de temps. Un bon dia, la dinamitzadora del programa de Manlleu  va informar-me que existia també una nova modalitat virtual.

Vaig pensar que seria una molt bona oportunitat per donar a conèixer la llengua i cultura catalanes a persones que segurament residien a l’estranger i que, per tant, ho tenien complicat per practicar la llengua en situacions comunicatives reals. M’hi vaig apuntar valorant, també, el fet que l’opció virtual és la més oberta i flexible quant a temps i lloc on et trobes.

  1. Laia, per què fas de voluntària lingüística? Què t’empeny a dedicar una hora del teu temps a una altra persona per tal que practiqui el català?

Ja feia temps que volia reprendre la tasca de transmetre els meus coneixements de cultura i de llengua catalanes a persones amb ganes d’aprendre-les, però per manca d’hores, no podia dedicar-m’hi, atesos altres compromisos professionals. De manera que el mínim que podia fer era invertir una hora a la setmana (si bé sempre acaba sent tan flexible que l’horari i la freqüència els marquen voluntari i aprenent) al VxL en modalitat virtual. De seguida ho vaig veure clar i em vaig engrescar a apuntar-m’hi. Per a mi, és molt gratificant no només permetre practicar a un aprenent la meva llengua materna, sinó també ensenyar-li com és la nostra vida en català.

  1. Ingemar, a banda de practicar el català, has pogut conèixer altres aspectes culturals de la societat catalana que fins ara no coneixies?

A banda de poder practicar el català, el VxL m'ha permès de descobrir molts aspectes de la cultura catalana que ignorava o dels quals havia sentit parlar, però no sabia com accedir-hi. La meva voluntària m'ha suggerit llibres, programes de televisió, publicacions, eines lingüístiques... Una sèrie de coses que no sé com hauria descobert sense el VxL. El que més m'ha cridat l'atenció és la qualitat de programes de televisió com Polònia, FAQS o Katalonski. A més, escoltant coses de la vida de la voluntària, em va despertar un interès a visitar nombrosos indrets.

  1. Recomanaríeu el programa VxL com una eina més per a l’aprenentatge i la pràctica de la llengua? Per què?

Ingemar:  Jo de veritat recomanaria el VxL virtual a tothom que vulgui aprendre el català. Quan aprens una llengua, el més difícil sempre és passar a l’acció i començar a parlar. L’Skype o el WhatsApp són al mateix temps molt informals i creen una atenció molt concentrada. Si hi ha algú que està disposat a dedicar unes hores del seu temps per parlar amb tu, és quelcom que cal aprofitar i agrair.

Laia: El VxL virtual ha representat un repte per a mi des del començament, ja que no es tractava de fer classe de llengua ni era un contacte presencial, elements amb què estava acostumada a treballar. Un cop ets dins, t’adones que la cosa va molt més enllà, que no es tracta només de corregir la llengua oral de l’aprenent, sinó que és un intercanvi de cultures real, de perspectives diferents i de mons paral·lels que s’aproximen sota un únic element comú: l’ús oral i escrit de la llengua catalana. És realment espectacular veure com el teu aprenent millora la seva pronunciació, reté nous mots i, fins i tot, utilitza expressions i frases fetes tal com tu les dius! Per a tot això, recomano el VxL virtual sense cap dubte.

Després de parlar-ne i de pensar-hi plegats l’Ingemar i la Laia ens parlen de les sensacions que els suggereix  el VxL:

yes El programa VxL ha representat una experiència sorprenent, ja que ha significat un encontre real amb una perspectiva diferent de la pròpia.

yes És una aventura arribar a connectar amb algú que no coneixes. L’intercanvi, i el fet de ser de cultures diferents, desperta un interès per aprendre la llengua i la cultura de l’altre. Si ets una persona curiosa, pots descobrir moltes coses interessants en poc temps; no cal dedicar-hi gaire temps o el temps que et prendria un curs de llengua corrent.

yes Per aprendre una llengua, cal llençar-se a explorar identitats diferents.

yes No n’hi ha prou  d’estudiar l’estructura de la llengua escrita, sinó que cal fer el pas a llençar-se a parlar, a comunicar-se.

yes Un aspecte rellevant és la importància de començar a parlar quan aprens una llengua, i això és més difícil si no estàs al país, i a més és complicat trobar el temps d’anar a classe. Doncs, per a tot això, el VxL ha funcionat molt bé.

yes Parlar per Skype o Whatsapp crea un ambient molt informal, la qual cosa és bona per començar a parlar perquè al mateix temps crea una atenció molt més concentrada que en una conversa presencial o a classe presencial; és una atenció molt concentrada que és molt eficaç, fet que facilita el procés d’aprenentatge.

yes És rellevant la facilitat, tant per a l’aprenent com per a la voluntària, de trobar el temps que més convingui.

Gemma Baladas, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística d'Osona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/11/2018

La Isabelle, aprenenta francesa, comparteix amb nosaltres la seva experiència amb el Voluntariat per la llengua (VxL) virtual. Fa 5 mesos va començar les trobades virtuals. Prèviament, havia fet cursos de català al Parla.cat. Ens comenta que mira TV3 per Internet per assabentar-se de les notícies i li agrada molt aprendre curiositats del mestre Pompeu Fabra.

Isabelle, com van les trobades virtuals amb la Sylvia?

Amb la Sylvia, la meva parella lingüística virtual, totes dues vam esperar la primera trobada amb impaciència. De fet, la modalitat virtual és diferent de la modalitat presencial, però també té avantatges per a persones que viuen fora de Catalunya.

Durant les nostres trobades hem parlat de les coses que fem habitualment, és a dir, les sortides de cap de setmana, la feina, les tasques diàries, utilitzant el vocabulari de la vida quotidiana. També hem parlat de les tradicions catalanes com el cremat, les havaneres, la Festa Major, els castellers (la Sylvia em va enviar un vídeo de la 26 edició del Concurs de Castells a Tarragona ) o de les nostres vacances.

Vaig poder entrenar-me per dir «vaig» i «veig» i per pronunciar el verb «vull», perquè tenia dificultats per fer-ho bé. Ara ja no tinc aquests problemes!

A cada trobada, la Sylvia em va fer dir l'hora en català! (“dos quarts de sis”).

També vam fer servir les targetes de VxL "Temes per parlar en català" que ofereixen molts temes per parlar: feina, viatges, festes, comunicació...

Des d'aquestes trobades, la meva paraula s'ha alliberat. Abans, no m'atrevia a parlar i ara no dubto tant a parlar amb tothom!

Estic agraïda al Voluntariat per la llengua per posar-me en contacte amb la Sylvia. Hem fet més de les deu hores de trobades previstes, però continuem! Recomano a tots els que volen parlar amb molta fluïdesa inscriure's al Voluntariat per la llengua. Pel que fa a mi, és tot un èxit!

Isabelle Greco és una aprenenta del VxL virtual resident a França que té com a parella lingüística la Sylvia Navarro, que viu a Catalunya.

Anna Codina, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/11/2018
, , , , , , , ,

Permeteu-me que us presenti la història de l'Amadou Cissé El Hadji, que podeu llegir en paraules d'ell en aquest altre escrit del blog: "Persones que fan de la nostra vida quelcom ben enriquidor (la increïble història de l'Amadou i el VxL)".

Al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell vam conèixer aquest jove senegalès l’any 2009, quan el Lamine, un company seu i aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL), li va proposar que sol·licités una parella lingüística. L’Amadou entenia el català, però li costava molt parlar-lo. Tot i així, tenia tantes ganes d’integrar-se a la cultura catalana i tenia tan clar que la millor manera de fer-ho passava per l’aprenentatge de la llengua, que no vam dubtar en buscar-li un voluntari. Van col·laborar en l’acte d’inici de l’edició de tardor de 2009:

 

El tàndem Francesc Xavier-Amadou va funcionar fantàsticament bé, tant que el Francesc Xavier és, per a l’Amadou, el seu “pare català”.

Posteriorment, va tenir la Montse com a parella lingüística. Van col·laborar en diversos actes, com en l’exposició fotogràfica que es va realitzar al Club Natació Sabadell:

Gràcies a ella, es va animar a apuntar-se al taller de teatre del VxL. Aprofitaven les trobades per assajar el guió i, un cop a dalt de l’escenari, el sentiment de grup era molt potent i l’Amadou es transformava i ens explicava històries i vivències del Senegal que ens feien emocionar...

 

El desembre del 2010 el grup de teatre va formar part d’un Power Point vivent” que representava de forma dramatitzada els mecanismes de funcionament de les trobades entre parelles lingüístiques.

 

A través del Mamadou, aprenent i participant actiu del taller de teatre, va conèixer la Núria, voluntària del Mamadou i col·laboradora habitual de les diverses activitats organitzades pel VxL, com és el cas de la IV Trobada del VxL del CNL de Sabadell, l’any 2010, on la Núria i el Mamadou van participar en el concurs lingüístic:

O bé el vídeo de difusió del VxL realitzat per estudiants de la UAB l’any 2011: https://youtu.be/enHiDRrw3wg

La Núria i l’Amadou es van casar, pel ritual africà, en una masia de Sant Quirze. Vaig tenir el plaer de poder assistir al seu casament i em van dir que s'havien trobat "gràcies" al Voluntariat per la llengua!

Des d’aleshores, han compartit experiències culturals senegaleses i catalanes i fins i tot va aparèixer en un capítol de la sèrie Crackòvia, fent de Thievy, parlant en català. I la Núria em va escriure de part de tots dos i em va dir: “Diu l’Amadou que us doni les gràcies perquè ha pogut participar al Crackòvia perquè parla català, i això ha estat gràcies al programa Voluntariat per la Llengua”. Des d’aquí, doncs, us reproduïm la història de l’Amadou que pretén ser un humil homenatge a la voluntat d’integrar-se que sempre ha demostrat de l’Amadou i d'integrar, la Núria.

El 16 d'octubre de 2018 el diari El Punt Avui va recollir el testimoni de l'Amadou en el reportatge "Podría viure aquí sense parlar català", que parlava sobre experiències en el VxL.

Lídia Coll, dinamitzadora del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/11/2018
, ,

Em dic Amadou Cisse i sóc de Marsassoum, un poble del sud del Senegal. Tinc 33 anys, visc a Sabadell des de l'any 2008 i en fa dos que em vaig casar amb la Núria. Fa cosa d'un mes que estic treballant i, per fi, sento que les coses comencen a ser com jo havia somniat quan vaig marxar de casa meva.

Des del Voluntariat per la Llengua (VxL) del Servei Local de Català de Sabadell, en el qual tant jo com la meva dona hem participat durant diversos anys, m'han demanat que us expliqui la meva experiència des que vaig arribar a Catalunya. Per a mi és una manera de donar a conèixer la meva història i la sort que he tingut de trobar persones que m'han acollit i que m'han permès sentir-me un més aquí, en un món ben diferent del meu i alhora amb tantes coses en comú.

Des que era ben jove somiava que emigrava a Europa, tal com havien fet els meus tiets i cosins, per millorar les condicions de vida de la nostra família. Al maig del 2007 va arribar la meva oportunitat i vaig poder viatjar a Mauritània, on vaig estar sis llargs mesos. El dia 6 de novembre vaig agafar una pastera i, després de quatre dies al mar, vaig arribar a les Illes Canàries, on vaig estar quaranta dies en un centre d'internament per a persones indocumentades. Finalment, el dia 28 de desembre del 2007 vaig arribar a Mataró, a casa del meu cosí. Ja havia arribat, per fi, a l'anhelada Europa.

Quan vaig arribar em vaig sentir confús i molt impactat pel que veia, tot era molt diferent del món d'on jo venia. No coneixia ningú, les persones em miraven amb recel o fins i tot amb por, no parlava cap de les llengües que es parlen aquí, no em podia comunicar amb ningú... La primera setmana em vaig sentir espantat, perdut, i vaig qüestionar-me el fet d'haver vingut. Els meus cosins i altres senegalesos amb qui vivia em deien que mirés la televisió per conèixer una mica més el lloc on havia aterrat, la cultura, la llengua... i al cap d’una setmana ja tornava a marxar, aquest cop a Andalusia, a buscar feina, perquè a Catalunya no en trobava, i jo havia vingut a treballar! Allà hi vaig estar dos mesos i només hi vaig poder treballar dos dies... Que desesperant!

Un cosí que vivia a Sabadell em va proposar de venir-hi i, des de llavors, ha estat la meva ciutat, el lloc on visc. Aquí tampoc no va ser pas fàcil, els primers mesos: la meva situació legal era irregular, no tenia feina... Sempre em relacionava amb altres nois africans, però jo volia anar més enllà. Em va ajudar molt l'Oficina d'Atenció a la Nova Ciutadania. Gràcies a la Carmen, a la Nani i a la Cristina vaig poder conèixer una mica més Sabadell i de quina manera m’hi podia integrar. La informació que em van facilitar em va permetre contactar amb el teatre El Ciervo, que em va donar l'oportunitat de fer teatre sense saber encara parlar ni una paraula de català ni de castellà. I això que vaig fer de Manelic! Temps després, des de la mateixa Oficina, em van trucar per si volia participar a la Cavalcada de Reis. Però què era, això de la Cavalcada de Reis? Tant me feia que no ho sabés amb exactitud..., jo hi volia participar, perquè m'encanta el teatre, i em sentia afortunat de poder viure noves experiències i conèixer gent. Fer de patge reial va ser ben divertit!

A més a més de les activitats, tenia ganes d'aprendre la llengua del país, i l'any 2009 vaig començar a assistir a l'Escola de Formació d'Adults del meu barri. Però em vaig posar malalt i no vaig poder acabar el curs, quin greu! Estava ben content d'anar a l'escola –no en vaig tenir l'oportunitat quan era petit– i em sentia agraït de poder aprendre aquí!

Per poder millorar el coneixement del català, un company meu, el Lamine, em va aconsellar que participés en el programa Voluntariat per la Llengua. Vaig adreçar-me al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell i la Lídia (la dinamitzadora del vxL) em va presentar el Francesc Xavier, el meu voluntari. Gràcies a ell, vaig millorar el català i això em va possibilitar una millor integració social. De fet, ell, la seva dona i la seva filla, la Marta i l'Anaís, ara són els meus pares i la meva germana. Vaig tenir molta sort amb la meva nova família, però els vaig haver de deixar perquè necessitava treballar i vaig marxar a Lleida. Allà, però, mala sort: en set mesos només quinze dies de feina.

El Francesc Xavier em va donar l'oportunitat de tornar a Sabadell i poder viure en millors condicions, i així ho vaig fer. Vaig reprendre les classes a l'Escola de Formació d'Adults i la participació al Voluntariat per la Llengua, i aquest cop la Lídia em va assignar una parella nova, la Montse. Amb ella ens vam apuntar al grup de teatre del VxL i vaig conèixer una colla de catalans molt entranyables i divertits: el Vicenç, el Lolo, el Pep, la Teresa, la Najat, l'Antonio, l’Ana María, el Mamadou... Vam passar molt bones estones assajant, al Casal Pere Quart, i vaig perdre la vergonya a deixar-me anar parlant en català: no els oblidaré mai! De fet, gràcies al taller de teatre del VxL, he estat capaç no nomes de parlar en català a dalt d’un escenari sinó de fer de Thievy al Crackòvia de TV3 davant les càmeres!

En l’àmbit personal, gràcies al Mamadou, vaig conèixer la seva voluntària lingüística, la Núria, que des de fa dos anys és la meva dona. El dia del nostre casament li vaig dir a la Lídia: “el Voluntariat per la llengua ens ha unit!”. En aquest temps hem viscut un munt d'experiències plegats que ens ha permès coneixer-nos millor, qui som i d'on venim, la realitat de Catalunya i la del Senegal, la nostra cultura, la nostra família i els nostres amics... Ara tots dos formem part d'una gran família d'aquí i d'allà. I tot gràcies al fet que un dia els nostres camins es van creuar.

Per finalitzar, us animo a viure totes aquelles experiències que us siguin possibles. I, si podeu, amb gent d'aquí i d'allà. Conèixer altres realitats es pot fer viatjant, però també aquí, ben a prop de casa, i fins i tot a casa, amb persones que poden fer de la nostra vida quelcom ben enriquidor!

L'Amadou Cisse (aprenent del VxL del CNL de Sabadell) va fer aquest escrit l'any 2014. Ja fa sis anys que es va casar pel ritual africà amb la Núria (la voluntària del VxL que havia estat parella lingüística del seu amic Mamadou).

D'entre les convidades al casament hi havia la dinamitzadora del VxL del CNL de Sabadell, qui també ha escrit sobre l'Amadou en aquest blog (Humil homenatge a la voluntat d’integrar-se de l'Amadou i a la d'integrar de la Núria).

El 16 d'octubre de 2018 van explicar la seva experiència en el VxL en aquest reportatge del diari El Punt Avui: "Podría viure aquí sense parlar català".

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!